
El triomf d’Obama en les eleccions presidencials nord-americanes obre una nova perspectiva sobre la política mundial. Però abans una reflexió interna que em feia l’altra dia un amic: desprès de més de 40 anys els pensaments de Kennedy i Martin Luther King han reeixit i d’alguna forma s’ha venjat el seus assassinats de la forma més digna possible, mitjançant les urnes.
A nivell més global, penso que es pot ser optimista però no més enllà del que la realitat ens indiqui. Canvi si, canvi espectacular? No ho sé. La configuració del seu equip i les decisions preses en el primer semestre de l’any vinent ens donaran més pistes.
Les expectatives generades per aquest canvi s’han de concretar a curt termini el iniciatives en el camp de l’economia i de la seguretat internacional. El primer moment important serà la pròxima cimera internacional per iniciar el disseny de la fulla e ruta del canvi del sistema econòmic actual (malgrat el seu mandat no comenci fins el gener haurà de marcar la seva línia ideològica en aquesta cimera si vol ser respectat a nivell internacional).
I parlava d’ideologia, perquè malgrat els seus adversaris l’acusaven de socialista, des de el seu discurs en la convenció demòcrata de fa quatre anys fins a la seva campanya presidencial s’ha produït un progressiu centrisme del seu discurs i que ara des de la presidència haurà de definir el perfil del seu mandat.
Un altre aspecte a destacar d’aquesta campanya ha estat la mobilització política sense precedents especialment en els joves. Avui a la ràdio Santiago Carrillo deia que aquesta era una situació equiparable al triomf de la república o de les eleccions del 82 en què va guanyar Felipe Gonzalez. I juntament amb això que ho tornat a la tribuna política la definició de polítiques dirigides a classes socials, especialment rellevant a l’hora de determinar la política impositiva i la de garantir drets socials com ara la cobertura sanitària. En temps de crisi és important veure com s’afrontaran aquests temes
A nivell més global, penso que es pot ser optimista però no més enllà del que la realitat ens indiqui. Canvi si, canvi espectacular? No ho sé. La configuració del seu equip i les decisions preses en el primer semestre de l’any vinent ens donaran més pistes.
Les expectatives generades per aquest canvi s’han de concretar a curt termini el iniciatives en el camp de l’economia i de la seguretat internacional. El primer moment important serà la pròxima cimera internacional per iniciar el disseny de la fulla e ruta del canvi del sistema econòmic actual (malgrat el seu mandat no comenci fins el gener haurà de marcar la seva línia ideològica en aquesta cimera si vol ser respectat a nivell internacional).
I parlava d’ideologia, perquè malgrat els seus adversaris l’acusaven de socialista, des de el seu discurs en la convenció demòcrata de fa quatre anys fins a la seva campanya presidencial s’ha produït un progressiu centrisme del seu discurs i que ara des de la presidència haurà de definir el perfil del seu mandat.
Un altre aspecte a destacar d’aquesta campanya ha estat la mobilització política sense precedents especialment en els joves. Avui a la ràdio Santiago Carrillo deia que aquesta era una situació equiparable al triomf de la república o de les eleccions del 82 en què va guanyar Felipe Gonzalez. I juntament amb això que ho tornat a la tribuna política la definició de polítiques dirigides a classes socials, especialment rellevant a l’hora de determinar la política impositiva i la de garantir drets socials com ara la cobertura sanitària. En temps de crisi és important veure com s’afrontaran aquests temes

