La crisis comença a passar factura i com sempre els primers que la paguen són els treballadors. A diferència de la recessió dels anys 92-93, apareix una nova situació molt preocupant que afecta especialment a la població immigrant. L’Obra Social de Caixa Catalunya ha presentat aquesta setmana el seu Informe d'Inclusió Social a Espanya, que analitza el risc d'exclusió a Catalunya i la resta de l'Estat tenint en compte aspectes com l'accés a l'habitatge, el mercat laboral i el cicle de la vida. Aquestes són algunes de les conclusions: >> El 19,9% de la població a Espanya viu algun tipus de pobresa. A Catalunya la xifra és la mateixa i suposa 1,3 milions de persones.>> Uns 240.000 menors d’entre 0 i 16 anys viuen en situació de pobresa a Catalunya. En general a l’Estat el 24% de les persones en pobresa són menors –solen viure pobresa severa- i el 31% són gent gran –afectada per la pobresa moderada. >> Apareixen nous contextos de pobresa marcats per les etapes de la vida. La pobresa pot venir després d'un divorci, per apostar per una família monoparental o per la longevitat de la gent gran. >> El 25% de les persones immigrades són pobres, respecte al 19% dels espanyols. Si es parla de pobresa alta la xifra és el doble, i en el cas de la pobresa severa es triplica. La meitat dels menors immigrants viu en llars pobres. >> La situació de pobresa entre la gent jove no existeix bàsicament perquè viuen a casa amb els pares. Si s'anessin a viure en parella amb un fill petit i només treballés un dels progenitors la pobresa augmentaria al 80%. >> El model de benestar i protecció social a Espanya s'ha focalitzat en col·lectius com la gent gran, però té molt baixa intensitat protectora per als menors.
L’any 2009 serà transcendental per veure si la recessió es converteix en depressió. En aquest context esdevé fonamental consolidar les polítiques socials, per tal de garantir la inversió de l’estat en les infraestructures socials (hospitals, escoles....) que donen feina a la construcció i a més consoliden llocs de treball.
El discurs de l’Obama d’aquesta setmana sobre la situació econòmica als EEUU més enllà del seu contingut és important en tant que apel·la a valors i a esforços personals per sortir d’aquesta situació. Aquest discurs s’ha de traslladar al nostre país. Fer-nos responsables de la solució passa en una primera fase per no generar falses expectatives, afrontar la realitat i tocar de peus a terra. Per tot això és important que els nostres polítics abandonin un tipus de discurs més proper al realisme màgic (molt adequat per a la literatura però no per a la política) i liderin des de la realitat, començant per veure que es fa amb tota aquesta població que viu algun tipus de pobresa.
L’any 2009 serà transcendental per veure si la recessió es converteix en depressió. En aquest context esdevé fonamental consolidar les polítiques socials, per tal de garantir la inversió de l’estat en les infraestructures socials (hospitals, escoles....) que donen feina a la construcció i a més consoliden llocs de treball.
El discurs de l’Obama d’aquesta setmana sobre la situació econòmica als EEUU més enllà del seu contingut és important en tant que apel·la a valors i a esforços personals per sortir d’aquesta situació. Aquest discurs s’ha de traslladar al nostre país. Fer-nos responsables de la solució passa en una primera fase per no generar falses expectatives, afrontar la realitat i tocar de peus a terra. Per tot això és important que els nostres polítics abandonin un tipus de discurs més proper al realisme màgic (molt adequat per a la literatura però no per a la política) i liderin des de la realitat, començant per veure que es fa amb tota aquesta població que viu algun tipus de pobresa.
