No sempre passa que e el convidat de la nostra tertúlia mensual sigui noticia de diaris el mateix dia que sopa amb nosaltres. El ponent d’aquest mes ha estat Jean Claude Rodríguez-Ferrera que el dia abans havia estat nomenat Català de l’any en aspectes socials.
En Jean Claude, que es defineix ell mateix com emprenedor social, està desplegant en el nostre país les CAF (comunitats autofinançades), petites comunitats de socis (entre 10 i 30 persones), que aporten petites quantitats de diners i amb el fons creat s’ofereixen petits crèdits als socis, aproximadament de 350 euros, que serveixen per cobrir despeses de reparacions, remeses a països d’origen, llibres per l’escola dels nens…, a un interès molt petit.
Cada comunitat estableix unes regles i cada mes es reuneixen per tornar els diners o demanar nous crèdit. Hi ha un encarregat de la caixa i un altre diferent de la clau. A Catalunya funcionen 22 CAF especialment de grups d’immigrants.
Aquesta idea va néixer a Veneçuela i ara s’està implantant a 12 països més, de forma que s’inverteix la línea normal de què fórmules que funcionen al nord s’exporten al sud, aquí es tracta d’un projecte que va néixer als sud i ara es trasllada al nord.
També ens va parlar d’Ashoka, una entitat americana que neix a mitjans dels 90 d’ entre consultors de McKinsey & Company, amb la missió de formar emprenedors socials i impulsar “empreses” socials i els ajuda a aconseguir màxim impacte social.
En el sopar es va obrir el debat dels models de cooperació internacional, del paper dels Estats i les Administracions públiques en general i de la proliferació de ONG amb diferents perspectives sobre que significa la cooperació internacional. Jo vaig defensar el model de cooperació internacional basat en la creació de ciutadania i xarxa social com a fonament per a la concreció de canvis polítics i socials en aquells llocs on els desequilibris socials, econòmics i polítics són més rellevants, i per tant és més necessària la intervenció i per tant vaig ser molt crític amb els model de cooperació basat en l’assistència i els ajusts directes com per exemple “apadrina un nen”.
És evident que l’impacta de la globalització en els aspectes econòmics està tenint uns efectes desconeguts fins ara en el desenvolupament social de diversos territoris, exemple d’aquesta complexitat podrien ser la India o el Brasil, que han passat a ésser economies emergents però mantenen unes borses de pobresa i desigualtat social molt important. D’altra banda, els factors energètics (ja es comença a parlar de la bombolla energètica en l’economia mundial un cop ha explotat la bombolla Inmobiliaria i abans la tecnològica), fa que en determinats països (Bolívia) l’ inestabilitat política s’estigui incrementant.
En aquest context l’afiançament de la societat civil, la perdurabilitat de la comunitat com estructura social bàsica de relació entre els ciutadans esdevé fonamental i és en aquest sentit en què es fa més evident la necessitat de fer eficaç i eficient la cooperació internacional. Els recursos invertits han de generar el màxim benefici social possible i això també significa reordenar la forma de treballar de les ONG
