EEUU 2 Hondures 0

L'organització avui

Catrachos contra EEUU

Encara que sembli estrany apareixen aquestes contradiccions, avui la selecció nacional d'Hondures juga contra la dels EEUU.

Avui no hi han manifestacions previstes, el divendres si

Viva Honduras... ara si toca

No puc deixar de recordar la meva estada a Hondures cada cop que veig a les noticies el que està passant a aquell país, un dels més pobres del mon. Segurament aquesta és la principal causa del cop d’estat, en un país tant pobre com aquell per poder mantenir el nivell de vida opulent de quatre oligarques i alts funcionaris es necessari que ningú amb cap expectativa de incorporar polítiques socials s’acosti al poder. Mel Zelaya va aconseguir el poder presentant-se a unes eleccions pel partit liberal, de dretes, i en una campanya en què un dels principal temes de debat va ser la restauració de la pena de mort com instrument per controlar la delinqüència i la violència.
L’anterior president, Maduro, casat amb una espanyola en un matrimoni que va durar el que dura un mandat, va seguir els passos dels seus antecessors i va fer de la corrupció i del manteniment del poder per una minoria oligàrquica es seu objectiu de mandat.

Avui no he pogut anar a la concentració però faig meva la declaració següent

CONCENTRACIÓN CONTRA EL GOLPE EN HONDURAS
Plaza Sant Jaume, dimecres 8 a les 19.30 hores amb col.lectius hondurenys, peruans i colombians per denunciar el cop que intenta mantenir fora del poder el govern elegit democràticament pel poble d’Hondures.

-------------- Declaración ante el golpe en Honduras Las organizaciones sociales, cívicas y políticas de Catalunya abajo firmantes rechazamos el golpe militar contra el presidente Zelaya, secuestrado por un comando golpista y expulsado de Honduras en la madrugada del día 28 de junio.Repudiamos la interrupción del proceso democrático conquistado por las luchas sociales y populares del pueblo hondureño. La llegada a la presidencia de Manuel Zelaya ha significado la apertura de un cambio político más favorable a las necesidades de la población trabajadora, campesina y pobre, así como el inicio de un proceso reformador democrático.Los pueblos latinoamericanos y sus gobiernos progresistas están protagonizando transformaciones sociales que tienen repercusión en todo el mundo, desarrollando órganos de solidaridad e integración como el ALBA que van en contra de los intereses de los grandes monopolios y las oligarquías. Este proyecto al que se había sumado Honduras cuestiona los privilegios de la oligarquía hondureña. El golpe militar organizado por los grandes empresarios y terratenientes tiene como objetivo la conservación de dichos privilegios, pero sus efectos en caso de consolidarse y triunfar amenazan también con hacer retroceder a América Latina a un pasado ya superado. En memoria de esas luchas y resistencias y en apoyo al pueblo hondureño exigimos:
-Restablecimiento de la democracia y del orden constitucional, y de la Presidencia legítima a Manuel Zelaya.-Que se respete a los dirigentes sociales y populares y se detenga la represión contra el pueblo hondureño-Pleno ejercicio democrático de la población y que se mantenga el proceso iniciado de consulta popular.-Libertad de expresión de todos los medios de comunicación silenciados por los golpistas.-Que se apliquen las Resoluciones de las Naciones Unidas, de la OEA y de la reunión de los países del ALBA en Managua.-Levantamiento del toque de queda y castigo a los golpistas.-Que el Gobierno de Zapatero y de la Generalitat apliquen medidas efectivas para hacer retroceder el golpe de estado y ayuden a recuperar la democracia en Honduras. Llamamos a la ciudadanía de Catalunya a expresar la solidaridad con el pueblo de Honduras que se moviliza en condiciones muy difíciles contra el golpe de estado y a permanecer vigilantes hasta el regreso del Presidente legítimo Manuel Zelaya.

Cal estar alerta: “No pasaran”

Fa un parell de mesos en un magnífic article, el director del diari italià “La República”, advertia de què Itàlia no es va convertir al faxisme d’un dia per l’altra. “Es un mito eso de que las dictaduras surgen como las setas tras una tormenta veraniega, porque ni siquiera los hongos surgen de la nada. M’ha fet recordar aquest article la notícia de què a la ciutat de Foggia s’ha posat un autobús diferent pels immigrants i l’alcalde de la ciutat, que per més inri és d’un partit de centre esquerra ho justifica per evitat els problemes de seguretat i les bronques amb els “nacionals” que acusaven als immigrants de no pagar el bitllet.
Vittorio Zucconi, director del diari progressista La Reppublica acabava el seu article amb aquesta frase que sintetitza molt bé la meva visió sobre aquesta situació
Quienes acarician el sueño de un gobierno duro y fuerte, que finalmente afronte y resuelva (los problemas), que recuerden la famoso cita de Churchill: “Las dictaduras resuelven todos los problemas menos el más grave: ellas mismas”.

Una bona tertúlia la del mes d'abril

No sempre passa que e el convidat de la nostra tertúlia mensual sigui noticia de diaris el mateix dia que sopa amb nosaltres. El ponent d’aquest mes ha estat Jean Claude Rodríguez-Ferrera que el dia abans havia estat nomenat Català de l’any en aspectes socials.
En Jean Claude, que es defineix ell mateix com emprenedor social, està desplegant en el nostre país les CAF (comunitats autofinançades), petites comunitats de socis (entre 10 i 30 persones), que aporten petites quantitats de diners i amb el fons creat s’ofereixen petits crèdits als socis, aproximadament de 350 euros, que serveixen per cobrir despeses de reparacions, remeses a països d’origen, llibres per l’escola dels nens…, a un interès molt petit.
Cada comunitat estableix unes regles i cada mes es reuneixen per tornar els diners o demanar nous crèdit. Hi ha un encarregat de la caixa i un altre diferent de la clau. A Catalunya funcionen 22 CAF especialment de grups d’immigrants.
Aquesta idea va néixer a Veneçuela i ara s’està implantant a 12 països més, de forma que s’inverteix la línea normal de què fórmules que funcionen al nord s’exporten al sud, aquí es tracta d’un projecte que va néixer als sud i ara es trasllada al nord.
També ens va parlar d’Ashoka, una entitat americana que neix a mitjans dels 90 d’ entre consultors de McKinsey & Company, amb la missió de formar emprenedors socials i impulsar “empreses” socials i els ajuda a aconseguir màxim impacte social.
En el sopar es va obrir el debat dels models de cooperació internacional, del paper dels Estats i les Administracions públiques en general i de la proliferació de ONG amb diferents perspectives sobre que significa la cooperació internacional. Jo vaig defensar el model de cooperació internacional basat en la creació de ciutadania i xarxa social com a fonament per a la concreció de canvis polítics i socials en aquells llocs on els desequilibris socials, econòmics i polítics són més rellevants, i per tant és més necessària la intervenció i per tant vaig ser molt crític amb els model de cooperació basat en l’assistència i els ajusts directes com per exemple “apadrina un nen”.

És evident que l’impacta de la globalització en els aspectes econòmics està tenint uns efectes desconeguts fins ara en el desenvolupament social de diversos territoris, exemple d’aquesta complexitat podrien ser la India o el Brasil, que han passat a ésser economies emergents però mantenen unes borses de pobresa i desigualtat social molt important. D’altra banda, els factors energètics (ja es comença a parlar de la bombolla energètica en l’economia mundial un cop ha explotat la bombolla Inmobiliaria i abans la tecnològica), fa que en determinats països (Bolívia) l’ inestabilitat política s’estigui incrementant.
En aquest context l’afiançament de la societat civil, la perdurabilitat de la comunitat com estructura social bàsica de relació entre els ciutadans esdevé fonamental i és en aquest sentit en què es fa més evident la necessitat de fer eficaç i eficient la cooperació internacional. Els recursos invertits han de generar el màxim benefici social possible i això també significa reordenar la forma de treballar de les ONG

POTSER SI QUE S'HAN DE DENUNCIAR ELS CRIMS D'ISRAEL?

Durante los ataques israelíes a Gaza, mientras todas las Agencias internacionales se retiraban del territorio, dos heroicos reporteros españoles, Alberto Arce y Miguel Llorens, permanecieron grabando los bombardeos.Este es el resultado estremecedor y único : Gaza bajo el fuego.

http://www.wipeoffthemap.com/

Quan començara el moment de Hamas

La situació de Gaza és molt complicada i més abans de què Israel finalitzi el procés electoral en què està immers però en tot cas el posicionament polític d’Europa ha de començar a trenar un estat d’opinió molt clar a favor de un procés de pau i per al seu desenvolupament és fonamental el reconeixement de Hamas com interlocutor. Recullo aqui una entrevista publicada avui a Le Monde a Jean François –Poncet, en aquest sentit. Cal incidir en aquesta línia, el contrari és tancar la possibilitat d’un ordre que porti a un estat d’enteniment sostenible.
Jean François-Poncet, vice-président UMP de la commission des affaires étrangères du Sénat, a rencontré à la fin du mois de janvier à Damas un haut responsable du Hamas, dans le cadre d'une mission sénatoriale sur la situation au Proche-Orient. Dans la foulée de cet entretien, Israël a annoncé, mardi 3 février, avoir annulé tous les rendez-vous prévus par la délégation sénatoriale, à laquelle participait également la sénatrice PS Monique Cerisier-Ben Guiga. M. François-Poncet, qui fut ministre des affaires étrangères de Raymond Barre (1978-1981), estime que le Hamas est désormais ouvert au dialogue avec Israël et doit être considéré comme un interlocuteur à part entière.
Quelles conclusions tirez-vous de vos échanges avec le Hamas ?
Jean François-Poncet : nous avons rencontré Khaled Mechaal, le responsable de l'aile politique du Hamas, qui a son siège à Damas. L'objectif était de savoir où en est le Hamas, qui est manifestement devenu un acteur incontournable de la scène moyen-orientale et un partenaire dont on ne pourra pas se passer dans le cadre d'un règlement du conflit entre Israël et les Palestiniens. Le Hamas n'est plus le mouvement révolutionnaire et religieux que l'on veut bien décrire. Ce mouvement a aujourd'hui une audience réelle parmi les Palestiniens, probablement plus que n'en a Mahmoud Abbas, le président de l'Autorité palestinienne. Le sentiment que j'ai eu est qu'il se situe désormais dans le cadre d'une négociation avec Israël. Le Hamas est encore sur la liste des organisations terroristes, mais nous avons le sentiment que cette phase de son développement est dépassée.
Vous ne considérez donc pas les tirs de roquettes comme des actes terroristes ?
Les tirs s'inscrivent dans le cadre des échanges entre Israël et le mouvement palestinien à Gaza. Vous ne demandez pas si l'attaque israélienne à Gaza est terroriste. Il ne faut pas oublier que la trêve que le Hamas avait conclue avec Israël et qui a été dénoncée il y a trois mois comportait la possibilité pour l'enclave de Gaza d'avoir des relations normales avec l'extérieur, or les Israéliens ont imposé un blocus extrêmement strict. Ce qui a incité le Hamas à ne pas renouveler la trêve et à commencer à envoyer des missiles. Il a eu tort, sûrement, mais cela fait partie du bras de fer qui se déroule au Proche-Orient.
Mais vous êtes bien placé pour savoir qu'Israël ne considère pas le Hamas comme un interlocuteur...
Il est sûr qu'Israël a très mal réagi à notre entretien avec M. Mechaal. Ils ont annulé tous nos rendez-vous car ils refusent pour le moment qu'on ait des contacts avec le Hamas. En agissant ainsi, Israël signifie clairement à tout le monde que ceux qui prennent contact avec le Hamas seront mis au frigidaire. Mais nous sommes dans une évolution...
Aujourd'hui, ni la France ni l'Europe ne considèrent le Hamas comme un partenaire. Mais le moment viendra où tout le monde, à commencer par les Américains, sera obligé de reconnaître les faits. On parle de rassembler les Palestiniens, ce qui signifie réunir Abou Mazen [Mahmoud Abbas] et le Hamas dans un gouvernement d'union nationale, qui est incontournable si on veut qu'un accord de paix tienne. Nous avons pris l'engagement de négocier avec ce gouvernement d'union nationale, or dans ce gouvernement, il y aura le Hamas. Ils sont des acteurs de fait.
On évoque souvent la charte du Hamas, qui prévoit la destruction d'Israël. Est-elle toujours d'actualité ?
Non, nous en avons parlé. M. Mechaal l'a balayée d'un revers de la main. C'est une charte, comme celle que l'OLP a longtemps eue avant d'y renoncer. Il n'a pas parlé d'y renoncer, mais il ne s'y est pas non plus référé. C'est un stade qui me paraît aujourd'hui dépassé.
Cette charte n'est-elle pas incompatible avec le statut d'interlocuteur que vous reconnaissez au Hamas ?
A partir du moment où ce mouvement se situe dans la perspective d'une négociation, c'est forcément avec Israël. Certes, il ne se propose pas de reconnaître Israël. Mais le fait d'entrer dans une négociation serait difficile à comprendre s'il n'implique pas de reconnaître le partenaire avec lequel on parle.

Eluana Englaro,

Eluana Englano és el nom d’una noia italiana que fa 17 anys que està en coma. La justícia italiana volia fer realment justícia i va autoritzar desconnectar el sistema d’alimentació artificial que manté en vida a aquesta dona.
El Govern italià i l’església italiana juntament amb el Vaticà han iniciat una campanya per tal que aquesta mesura no es dugui a terme. A vegades davant de determinades situacions es pot dubtar sobre l’eutanàsia, en d’altres difícilment hi cap el dubte. Aquest és un d’aquest casos. No es tracta de dignificar la mort sinó de dignificar la vida, i aquells que tracten d’homicides als familiars i metges de l’Eluana quan diuen que ho fan en defensa de la vida en realitat sembla que ho facin per l’egoisme de no voler acceptar que a vegades no tenen raó i abans de reconèixer valors diferents al seus defensaran la indignitat. Potser va sent hora de més campanyes en defensa de la laïcitat i no tant per defensar un concepte sinó per la defensa de la llibertat de pensament.

CRIMS DE GUERRA: ISRAEL

Us adjunto adreça amb una iniciativa de denúncia a Israel per crims de guerra a través d'una campanya en 16 llengues.


http://www.tlaxcala.es/detail_artistes.asp?lg=es&reference=268

CRISIS I POBRESA

La crisis comença a passar factura i com sempre els primers que la paguen són els treballadors. A diferència de la recessió dels anys 92-93, apareix una nova situació molt preocupant que afecta especialment a la població immigrant. L’Obra Social de Caixa Catalunya ha presentat aquesta setmana el seu Informe d'Inclusió Social a Espanya, que analitza el risc d'exclusió a Catalunya i la resta de l'Estat tenint en compte aspectes com l'accés a l'habitatge, el mercat laboral i el cicle de la vida. Aquestes són algunes de les conclusions: >> El 19,9% de la població a Espanya viu algun tipus de pobresa. A Catalunya la xifra és la mateixa i suposa 1,3 milions de persones.>> Uns 240.000 menors d’entre 0 i 16 anys viuen en situació de pobresa a Catalunya. En general a l’Estat el 24% de les persones en pobresa són menors –solen viure pobresa severa- i el 31% són gent gran –afectada per la pobresa moderada. >> Apareixen nous contextos de pobresa marcats per les etapes de la vida. La pobresa pot venir després d'un divorci, per apostar per una família monoparental o per la longevitat de la gent gran. >> El 25% de les persones immigrades són pobres, respecte al 19% dels espanyols. Si es parla de pobresa alta la xifra és el doble, i en el cas de la pobresa severa es triplica. La meitat dels menors immigrants viu en llars pobres. >> La situació de pobresa entre la gent jove no existeix bàsicament perquè viuen a casa amb els pares. Si s'anessin a viure en parella amb un fill petit i només treballés un dels progenitors la pobresa augmentaria al 80%. >> El model de benestar i protecció social a Espanya s'ha focalitzat en col·lectius com la gent gran, però té molt baixa intensitat protectora per als menors.

L’any 2009 serà transcendental per veure si la recessió es converteix en depressió. En aquest context esdevé fonamental consolidar les polítiques socials, per tal de garantir la inversió de l’estat en les infraestructures socials (hospitals, escoles....) que donen feina a la construcció i a més consoliden llocs de treball.

El discurs de l’Obama d’aquesta setmana sobre la situació econòmica als EEUU més enllà del seu contingut és important en tant que apel·la a valors i a esforços personals per sortir d’aquesta situació. Aquest discurs s’ha de traslladar al nostre país. Fer-nos responsables de la solució passa en una primera fase per no generar falses expectatives, afrontar la realitat i tocar de peus a terra. Per tot això és important que els nostres polítics abandonin un tipus de discurs més proper al realisme màgic (molt adequat per a la literatura però no per a la política) i liderin des de la realitat, començant per veure que es fa amb tota aquesta població que viu algun tipus de pobresa.

POSSIBLEMENT DÉU NO EXISTEIX

Sembla que el laïcisme passa a l’ofensiva. La campanya publicitària que senyala que possiblement Déu no existeix ha obert un debat en els mitjans de comunicació que ha de servir per tal de què tots aquells que pensem que les actuacions dels homes i les dones no han d’estar condicionades per les creences de uns quans i per tant l’organització política de la que ens hem dotat (l’ESTAT) molt menys hem de fer valer aquest posicionament en un entorn on el respecte per les creences religioses han de formar part de la forma d’actuar i viure individualment sense imposar-se al demès.

Bona nit i bona sort

http://www.dailymotion.com/video/x7rcij_wooden-cradles-de-edu-glez_shortfilms