Un musical americà: temps de campanya

el model electoral americà té les seves avantatges.... però un gran defecte no s'acaba mai

http://www.dailymotion.com/video/x658ts_time-for-some-campaignin_fun

Reproducció article Sergio Ramirez (Nicaragua)

IV. La democracia sería ya una revolución

Frente a una voluntad de resistencia pacífica, no hay poder que no termine desmoronándose. Y se trata de una voluntad ética, que no hace concesiones, porque en su integridad moral se halla su valor. Y si Ortega ha cambiado su papel, de guerrillero armado a dictador, Dora María ha cambiado el suyo, de guerrillera armada a luchadora desarmada.
Y en Nicaragua, frente a un régimen totalitario que reproduce un viejo esquema de poder que el país bien conoce, el omnímodo poder personal y familiar que avasalla las instituciones, Dora María no está pidiendo otra cosa que la democracia a través de su resistencia pacifica.
Una democracia que funcione, libre de aherrojamientos y de corrupción, ya sería por sí mismo una verdadera nueva revolución, única manera con la que se podrá buscar la transformación económica y social, que en las condiciones actuales no es más que un asunto retórico. Mucho discurso a favor de los pobres, y los pobres cada vez más pobres: desde enero de este año, la canasta básica ha aumentado más de un 50% de precio, y seguirá aumentado según las previsiones, con lo que el salario de quienes lo tienen y no se hallan en el desempleo abierto, viene a ser devorado de manera voraz.
Pero ahora quiero pasar a hablarles de Carlos Mejía Godoy, otra hebra de este mismo tejido.

El trancament del Perito Moreno

L'any passat vaig poder viatjar a Argentina i veure el Perito Moreno, realment és impresionant i cada cer temps es trenca i això és el que ha passat avui mateix.


La imatge és espectacular : 909864

La crisis… quina crisis?

Avui en el Diari de Girona en Joan Vila fa una crítica molt forta a l’actitud del govern en relació a la crisi econòmica actual. Més enllà del debat lingüístic, com molt bé ha dit el President Montilla, hi ha molta més gent ara que fa un any que té problemes econòmics i per tant que podem parlar clarament de crisi, en Joan té raó en part de seves afirmacions, malgrat no crec que el govern hagi estat tant inactiu. Crec més bé, que al igual que els altres governs d’Europa s’està buscant l’equilibri en la presa de decisions. La desacceleració productiva demanda un tipus d’actuacions i l’increment de d’inflació unes altres de contràries, especialment per que fa al política impositiva (Le Monde d’avui ho constata així en un anàlisi força exhaustiu de la situació). Si les polítiques governamentals fan molta incidència en parar l’ inflació ens podem trobar amb el preu del diner més card, amb increments salarials baixos, i amb el preu del petroli desbocat i per tant els més mal parats seriem els assalariats. Aquesta sembla ser la postura del president del Banc Central Europeu. D’altres pensen que ja que es demana la intervenció de l’Estat en l’economia.....( inclús ho demanen els més lliberals), s’ha de d’injectar diners a l’economia per frenar la desacceleració, estimular la demanda tot i que l’Estat s’endeuti més. Això passa per mantenir el poder adquisitiu dels assalariats.
Jo personalment em trobo més còmode amb la segona teoria i més quan cada cop es constata que l’impacta dels salaris en l’IPC no és significatiu. Però a part dels canvis, segurament necessaris en la política econòmica i industrial del govern, també crec que els polítics han de començar a fer pedagogia sobre una nova cultura de l’economia familiar que serveixi per gestionar millor l’endeutament, les despeses necessàries i les supèrflues i iniciar una lluita ideològica contra la cultura del consumisme irracional. La crisi de valors de la societat occidental que amb la globalitat estem traslladant a la resta del mon ens comença a passar factura amb termes econòmics. L’altra dia en un sopar amb Joan Majors ens va senyalar que voler traslladar a tot el mon el nostre model econòmic i social comporta una crisis de magnituds no imaginables: dues mostres els recursos energètics i els recursos alimenticis.

Us recorda alguna cosa aquesta notícia?

“Puedes calcular tu edad por el grado de rechazo que sientes cuando te presentan una idea nueva.” John Nuveen

Resultat del congrés del PP: han donat un gir, però el problema és que ha estat de 360º. Han canviat els líders, però quan llegeixes la ponència política t'adones que res ha canviat, el perill és enlluernar-se per les cares noves i joves.... però recordeu, el mateix efecte va tenir en el seu moment la joventut d'AZNAR i ACEBES i el broncejat de ZAPLANA.

I si no una mostra: (extret de la ponència política)

94.- Más competitividad supone disponer de una legislación laboral que prime la productividad.
95.- Competir mejor exige disponer de un marco fiscal atractivo para la inversión en el que se establezcan incentivos y deducciones fiscales claras para impulsar la renta disponible de los ciudadanos y la capacidad de ahorro de las empresas como motores del consumo y de la inversión.
96.- Más competitividad significa impulsar inversiones de Investigación, Desarrollo e Innovación, verdaderos hechos diferenciales que distinguen en el siglo XXI a las sociedades competitivas de las que no lo son.
97.- El intervencionismo, el proteccionismo y la autarquía son lo opuesto al bienestar y a la prosperidad.
98.- El PP apuesta por el librecambio frente a las tentaciones proteccionistas que deben ser paulatinamente vencidas en todo el mundo.
99.- Frente al intervencionismo estatista, el mercado ha demostrado ser el mejor mecanismo para extender y maximizar la propiedad y la prosperidad.