Raimon Obiols a Vilopriu

Ja fa un parell d’anys que els socialistes catalans i gironins ens trobem a Vilopriu a casa d’en Lluis Mª de Puig. Aquest any els protagonistes han estat el President Montilla, cada cop més còmode en aquest acte , i el Conseller Castells i és que el finançament de Catalunya i la crisi econòmica estan marcant l’agenda política del moment. Però com quasi sempre la frase més ingeni osa però que sintetitza molt bé el que hauria de ser la visió política del nostre país fou de Raimon Obiols: és important pensar en quina Catalunya deixem als nostres fills, però també quins fills deixem a Catalunya

Records d’estiu (I)

A mitjans d’estiu l’Agustí ens va proposar una sessió de “set de tertúlia” (a partir d’ara intentaré fer un comentari mensual sobre aquesta gimnàstica mental que cada primer dijous de més realitzem un grup d’amics al restaurant Pitarra de Barcelona) amb la presència de Juan Ignacio Siles, ex ministre d’assumptes exteriors de Bolívia i autor d’un magnífic llibre sobre l’aventura boliviana del Che, realitzant un recorregut històric, polític i íntim i molt ben documentat sobre els últims dies de la vida del Che.
Ens va transmetre la seva visió sobre l’actual situació política, social i econòmica de la Bolívia d’Evo Morales, identificant una identitat nacional molt complexa, a partir d’una evolució història de difícil encaix amb la resta de països de la regió (que li han limitat la possibilitat de sortida al mar). Una diversitat de pobles indígenes dins un territori molt gran amb una població petita i concentrada en determinades províncies.
El triomf d’Evo Morales comportà l’ impuls de polítiques social basades principalment amb els ingressos provinents de l’extracció d’hidrocarburs, situat en unes parts molt concretes del país.
La consolidació d’aquests processo passa per una modificació de la Constitució. El procés constituent ha estat difícil des del punt de vista polític agreujat per una crisi en el Tribunal Constitucional del país.
Resultat de tot això és que les províncies més riques inicien un procés per incrementar el seu poder polític mitjançant l’ impuls d’estatuts d’autonomia, que comporta també la gestió dels hidrocarburs, amb la corresponent pèrdua de capacitat de gestió de la principal font d’ingressos per part de l’Estat.
En aquest moment les diferents forces polítiques es troben en un “equilibri desastrós”, que fa difícilment les urnes puguin resoldre aquest galimaties. La voluntat política és l’únic element per sortir d’aquest impàs. En Juan Ignacio tenia esperances de què Evo Morales pogués liderar aquest procés, però les notícies que ara ens arriben de Bolívia senyalen la violència com l’eina política elegida i com podeu suposar s’ha triat la pitjor sortida. Observadors de tot això els militars que també han trobat el seu propi equilibri entre els dòlars americans i els bolívars de Chaves.
A part de recomanar-vos la novel·la sobre el CHE d’en Juan Ignacio també són molt recomanables els seus llibres de poesia ja que ell és més un poeta que es dedica a la política que un polític que fa poesia.

UNA MAGNIFICA FRASE

"Nadie parece darse cuenta. Es lo que llamo el 'fashismo', una mezcla de 'fashion' y fascismo. No se puede dejar todo a merced del mercado"

Frédéric Beigbeder

Colombia; més enllà de Betancour

http://www.dailymotion.com/video/x3neyt_rebel-musics-colombia_politics

Un musical americà: temps de campanya

el model electoral americà té les seves avantatges.... però un gran defecte no s'acaba mai

http://www.dailymotion.com/video/x658ts_time-for-some-campaignin_fun

Reproducció article Sergio Ramirez (Nicaragua)

IV. La democracia sería ya una revolución

Frente a una voluntad de resistencia pacífica, no hay poder que no termine desmoronándose. Y se trata de una voluntad ética, que no hace concesiones, porque en su integridad moral se halla su valor. Y si Ortega ha cambiado su papel, de guerrillero armado a dictador, Dora María ha cambiado el suyo, de guerrillera armada a luchadora desarmada.
Y en Nicaragua, frente a un régimen totalitario que reproduce un viejo esquema de poder que el país bien conoce, el omnímodo poder personal y familiar que avasalla las instituciones, Dora María no está pidiendo otra cosa que la democracia a través de su resistencia pacifica.
Una democracia que funcione, libre de aherrojamientos y de corrupción, ya sería por sí mismo una verdadera nueva revolución, única manera con la que se podrá buscar la transformación económica y social, que en las condiciones actuales no es más que un asunto retórico. Mucho discurso a favor de los pobres, y los pobres cada vez más pobres: desde enero de este año, la canasta básica ha aumentado más de un 50% de precio, y seguirá aumentado según las previsiones, con lo que el salario de quienes lo tienen y no se hallan en el desempleo abierto, viene a ser devorado de manera voraz.
Pero ahora quiero pasar a hablarles de Carlos Mejía Godoy, otra hebra de este mismo tejido.

El trancament del Perito Moreno

L'any passat vaig poder viatjar a Argentina i veure el Perito Moreno, realment és impresionant i cada cer temps es trenca i això és el que ha passat avui mateix.


La imatge és espectacular : 909864