El triomf d’Obama en les eleccions presidencials nord-americanes obre una nova perspectiva sobre la política mundial. Però abans una reflexió interna que em feia l’altra dia un amic: desprès de més de 40 anys els pensaments de Kennedy i Martin Luther King han reeixit i d’alguna forma s’ha venjat el seus assassinats de la forma més digna possible, mitjançant les urnes.
A nivell més global, penso que es pot ser optimista però no més enllà del que la realitat ens indiqui. Canvi si, canvi espectacular? No ho sé. La configuració del seu equip i les decisions preses en el primer semestre de l’any vinent ens donaran més pistes.
Les expectatives generades per aquest canvi s’han de concretar a curt termini el iniciatives en el camp de l’economia i de la seguretat internacional. El primer moment important serà la pròxima cimera internacional per iniciar el disseny de la fulla e ruta del canvi del sistema econòmic actual (malgrat el seu mandat no comenci fins el gener haurà de marcar la seva línia ideològica en aquesta cimera si vol ser respectat a nivell internacional).
I parlava d’ideologia, perquè malgrat els seus adversaris l’acusaven de socialista, des de el seu discurs en la convenció demòcrata de fa quatre anys fins a la seva campanya presidencial s’ha produït un progressiu centrisme del seu discurs i que ara des de la presidència haurà de definir el perfil del seu mandat.
Un altre aspecte a destacar d’aquesta campanya ha estat la mobilització política sense precedents especialment en els joves. Avui a la ràdio Santiago Carrillo deia que aquesta era una situació equiparable al triomf de la república o de les eleccions del 82 en què va guanyar Felipe Gonzalez. I juntament amb això que ho tornat a la tribuna política la definició de polítiques dirigides a classes socials, especialment rellevant a l’hora de determinar la política impositiva i la de garantir drets socials com ara la cobertura sanitària. En temps de crisi és important veure com s’afrontaran aquests temes
A nivell més global, penso que es pot ser optimista però no més enllà del que la realitat ens indiqui. Canvi si, canvi espectacular? No ho sé. La configuració del seu equip i les decisions preses en el primer semestre de l’any vinent ens donaran més pistes.
Les expectatives generades per aquest canvi s’han de concretar a curt termini el iniciatives en el camp de l’economia i de la seguretat internacional. El primer moment important serà la pròxima cimera internacional per iniciar el disseny de la fulla e ruta del canvi del sistema econòmic actual (malgrat el seu mandat no comenci fins el gener haurà de marcar la seva línia ideològica en aquesta cimera si vol ser respectat a nivell internacional).
I parlava d’ideologia, perquè malgrat els seus adversaris l’acusaven de socialista, des de el seu discurs en la convenció demòcrata de fa quatre anys fins a la seva campanya presidencial s’ha produït un progressiu centrisme del seu discurs i que ara des de la presidència haurà de definir el perfil del seu mandat.
Un altre aspecte a destacar d’aquesta campanya ha estat la mobilització política sense precedents especialment en els joves. Avui a la ràdio Santiago Carrillo deia que aquesta era una situació equiparable al triomf de la república o de les eleccions del 82 en què va guanyar Felipe Gonzalez. I juntament amb això que ho tornat a la tribuna política la definició de polítiques dirigides a classes socials, especialment rellevant a l’hora de determinar la política impositiva i la de garantir drets socials com ara la cobertura sanitària. En temps de crisi és important veure com s’afrontaran aquests temes
2 comentaris:
Una bona notícia sempres és millor que una mala notícia. I només que instal.li uns mínims de decència -p.e. tancant Guantànamo- ja serà un gran contrast amb l'etapa criminal i estúpida de JB. A partir d'aquí, el primer objectiu d'un governant es quasi sempre tenir el cul enganxat a la cadira i el segon, de vegades, defensar els interessos de qui li por desenganxar el cul de la cadira. (El poble?: Tant de bo...)
Molt bones Lluís:
Ha estat una casualitat trobar el teu blog mentre cercava el no se ben be que..., ni el perquè..., ni el com.., ni el on, ni... .
De fet internet es això, l’ordre dins el desordre o el desordre amb un mica d’ordre. Cerques una cosa i en trobes una altre, i a vegades pot resultar mes interessant la última troballa que la primera recerca.
Be, feta aquesta presentació una mica barroera, aprofito per dir-te que m’ha encuriosit tot el que dius i com ho dius.
Un cop localitzat el teu blog he començat pel final, es a dir, llegir l’últim escrit i no he abandonat intentant cercar a un altre lloc el no se ben be que. De l’últim passat a l’anterior i a l’altre...
Lectures interessants pel que dius i pel com ho dius. Molt detallistes i ideològicament compromesos.
Esper-ho que et sembli be, que per ser el primer cop que em comunico m’aturi en el darrer escrit “Un moment per l’esperança”.
Certament, el fenomen Obama representa per a uns, els mes propers, una escletxa en el recorregut del seu país. Un país que sempre s’ha mogut del conservadorisme tradicional per alguns dit republicà, al tarannà mes lliberal que per altres sel’s diu demòcrates.
Però Obama representa quelcom mes que el simple traspás d’un partit a l’altre, representa l’esperança com molt be dius.
I aquesta esperança va mes enllà. Ens està captivant el fet, el que representa i el que molts esperem.
El reeixir del pensament de Kennedy o de Luther King ve a dir que el pensament mai mor, ni resta a l’oblit. Només cal esperar el moment i les circumstàncies perquè de nou tingui el ressò que en el seu moment va ser estroncat.
I be, cal ser optimistes?, dius que no mes enllà del que la realitat indiqui. Si, em de tocar de peus a terra.
Un personatge que representa una alenada d’aire fresc pot canviar estructures?, pot acostar postures? pot mobilitzar persones? Pot canviar el sistema?
Aquesta es la incògnita que caldrà seguir amb especial atenció.
L’esperança i la paciència es el pitjor dels mals ja que prolonga el torment de l’home (Nietzche)
A reveure
Ramon
Publica un comentari a l'entrada