Ahir es va morir la Rosa Bonillo, a l’Hospital on havia treballat durant molts anys i en el què , com em comentava la seva mare aquest matí, havia expressat intensament la seva rebel·lia. Una rebel·lia positiva, una rebel·lia que volia canviar el món, una rebel·lia per ajudar als seus companys. Ha mort dignament igual que va viure i això encara la fa més gran.
El seu recordatori diu: “Gràcies a la vida, per haver nascut dona, per estimar i ser estimada, per mostrar-me les injustícies, per mantenir-me lluny de poder. Gràcies a la vida per haver-me fet infinitament rebel” i jo voldria afegir-hi per haver-te fet bona persona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jo també la vaig conéixer una bona part de la seva etapa com a sindicalista, fins que es va jubilar. L'he tingut com a pacient a la meva unitat (4B), i de fet, és aquí on va morir.
La seva tasca defensant els treballadors, realment va ser fantàstica, encara que això, a algunes Direccions no sempre sentava bé.I aìxò, de vegades, ens fa passar factures.
Descansi en pau.
Publica un comentari a l'entrada