Eluana Englano és el nom d’una noia italiana que fa 17 anys que està en coma. La justícia italiana volia fer realment justícia i va autoritzar desconnectar el sistema d’alimentació artificial que manté en vida a aquesta dona.
El Govern italià i l’església italiana juntament amb el Vaticà han iniciat una campanya per tal que aquesta mesura no es dugui a terme. A vegades davant de determinades situacions es pot dubtar sobre l’eutanàsia, en d’altres difícilment hi cap el dubte. Aquest és un d’aquest casos. No es tracta de dignificar la mort sinó de dignificar la vida, i aquells que tracten d’homicides als familiars i metges de l’Eluana quan diuen que ho fan en defensa de la vida en realitat sembla que ho facin per l’egoisme de no voler acceptar que a vegades no tenen raó i abans de reconèixer valors diferents al seus defensaran la indignitat. Potser va sent hora de més campanyes en defensa de la laïcitat i no tant per defensar un concepte sinó per la defensa de la llibertat de pensament.
1 comentari:
Certament el tema es dur, difícil i complicat, sobretot per la família de l’Eluana i també pels professionals que l’atenen.
La resta, tants caps tants barrets.
No entenc però, els últims paràgrafs del comentari.
Perquè els que ho defensen ho fan per egoisme? I perquè son indignes si no reconeixen valors diferents dels seus?
Be, tothom es lliure de fer les campanyes que vulgui, crec que ningú ho impedeix ja que estem en una democràcia. El que no comparteixo es que les campanyes s’hagin de fer per defensar la llibertat de pensament. Que no n’hi ha ara de llibertat de pensament?
Cal que tots pensem el mateix? i que tots tinguem els mateixos valors?
El que si crec es que fa falta un debat seriós, sense interessos partidistes ni personalismes. Hi ha molt en joc.
Com diu la dita, “Chez soi le charbonier c’est le roi”
R.
Publica un comentari a l'entrada