Quan començara el moment de Hamas

La situació de Gaza és molt complicada i més abans de què Israel finalitzi el procés electoral en què està immers però en tot cas el posicionament polític d’Europa ha de començar a trenar un estat d’opinió molt clar a favor de un procés de pau i per al seu desenvolupament és fonamental el reconeixement de Hamas com interlocutor. Recullo aqui una entrevista publicada avui a Le Monde a Jean François –Poncet, en aquest sentit. Cal incidir en aquesta línia, el contrari és tancar la possibilitat d’un ordre que porti a un estat d’enteniment sostenible.
Jean François-Poncet, vice-président UMP de la commission des affaires étrangères du Sénat, a rencontré à la fin du mois de janvier à Damas un haut responsable du Hamas, dans le cadre d'une mission sénatoriale sur la situation au Proche-Orient. Dans la foulée de cet entretien, Israël a annoncé, mardi 3 février, avoir annulé tous les rendez-vous prévus par la délégation sénatoriale, à laquelle participait également la sénatrice PS Monique Cerisier-Ben Guiga. M. François-Poncet, qui fut ministre des affaires étrangères de Raymond Barre (1978-1981), estime que le Hamas est désormais ouvert au dialogue avec Israël et doit être considéré comme un interlocuteur à part entière.
Quelles conclusions tirez-vous de vos échanges avec le Hamas ?
Jean François-Poncet : nous avons rencontré Khaled Mechaal, le responsable de l'aile politique du Hamas, qui a son siège à Damas. L'objectif était de savoir où en est le Hamas, qui est manifestement devenu un acteur incontournable de la scène moyen-orientale et un partenaire dont on ne pourra pas se passer dans le cadre d'un règlement du conflit entre Israël et les Palestiniens. Le Hamas n'est plus le mouvement révolutionnaire et religieux que l'on veut bien décrire. Ce mouvement a aujourd'hui une audience réelle parmi les Palestiniens, probablement plus que n'en a Mahmoud Abbas, le président de l'Autorité palestinienne. Le sentiment que j'ai eu est qu'il se situe désormais dans le cadre d'une négociation avec Israël. Le Hamas est encore sur la liste des organisations terroristes, mais nous avons le sentiment que cette phase de son développement est dépassée.
Vous ne considérez donc pas les tirs de roquettes comme des actes terroristes ?
Les tirs s'inscrivent dans le cadre des échanges entre Israël et le mouvement palestinien à Gaza. Vous ne demandez pas si l'attaque israélienne à Gaza est terroriste. Il ne faut pas oublier que la trêve que le Hamas avait conclue avec Israël et qui a été dénoncée il y a trois mois comportait la possibilité pour l'enclave de Gaza d'avoir des relations normales avec l'extérieur, or les Israéliens ont imposé un blocus extrêmement strict. Ce qui a incité le Hamas à ne pas renouveler la trêve et à commencer à envoyer des missiles. Il a eu tort, sûrement, mais cela fait partie du bras de fer qui se déroule au Proche-Orient.
Mais vous êtes bien placé pour savoir qu'Israël ne considère pas le Hamas comme un interlocuteur...
Il est sûr qu'Israël a très mal réagi à notre entretien avec M. Mechaal. Ils ont annulé tous nos rendez-vous car ils refusent pour le moment qu'on ait des contacts avec le Hamas. En agissant ainsi, Israël signifie clairement à tout le monde que ceux qui prennent contact avec le Hamas seront mis au frigidaire. Mais nous sommes dans une évolution...
Aujourd'hui, ni la France ni l'Europe ne considèrent le Hamas comme un partenaire. Mais le moment viendra où tout le monde, à commencer par les Américains, sera obligé de reconnaître les faits. On parle de rassembler les Palestiniens, ce qui signifie réunir Abou Mazen [Mahmoud Abbas] et le Hamas dans un gouvernement d'union nationale, qui est incontournable si on veut qu'un accord de paix tienne. Nous avons pris l'engagement de négocier avec ce gouvernement d'union nationale, or dans ce gouvernement, il y aura le Hamas. Ils sont des acteurs de fait.
On évoque souvent la charte du Hamas, qui prévoit la destruction d'Israël. Est-elle toujours d'actualité ?
Non, nous en avons parlé. M. Mechaal l'a balayée d'un revers de la main. C'est une charte, comme celle que l'OLP a longtemps eue avant d'y renoncer. Il n'a pas parlé d'y renoncer, mais il ne s'y est pas non plus référé. C'est un stade qui me paraît aujourd'hui dépassé.
Cette charte n'est-elle pas incompatible avec le statut d'interlocuteur que vous reconnaissez au Hamas ?
A partir du moment où ce mouvement se situe dans la perspective d'une négociation, c'est forcément avec Israël. Certes, il ne se propose pas de reconnaître Israël. Mais le fait d'entrer dans une négociation serait difficile à comprendre s'il n'implique pas de reconnaître le partenaire avec lequel on parle.

Eluana Englaro,

Eluana Englano és el nom d’una noia italiana que fa 17 anys que està en coma. La justícia italiana volia fer realment justícia i va autoritzar desconnectar el sistema d’alimentació artificial que manté en vida a aquesta dona.
El Govern italià i l’església italiana juntament amb el Vaticà han iniciat una campanya per tal que aquesta mesura no es dugui a terme. A vegades davant de determinades situacions es pot dubtar sobre l’eutanàsia, en d’altres difícilment hi cap el dubte. Aquest és un d’aquest casos. No es tracta de dignificar la mort sinó de dignificar la vida, i aquells que tracten d’homicides als familiars i metges de l’Eluana quan diuen que ho fan en defensa de la vida en realitat sembla que ho facin per l’egoisme de no voler acceptar que a vegades no tenen raó i abans de reconèixer valors diferents al seus defensaran la indignitat. Potser va sent hora de més campanyes en defensa de la laïcitat i no tant per defensar un concepte sinó per la defensa de la llibertat de pensament.

CRIMS DE GUERRA: ISRAEL

Us adjunto adreça amb una iniciativa de denúncia a Israel per crims de guerra a través d'una campanya en 16 llengues.


http://www.tlaxcala.es/detail_artistes.asp?lg=es&reference=268

CRISIS I POBRESA

La crisis comença a passar factura i com sempre els primers que la paguen són els treballadors. A diferència de la recessió dels anys 92-93, apareix una nova situació molt preocupant que afecta especialment a la població immigrant. L’Obra Social de Caixa Catalunya ha presentat aquesta setmana el seu Informe d'Inclusió Social a Espanya, que analitza el risc d'exclusió a Catalunya i la resta de l'Estat tenint en compte aspectes com l'accés a l'habitatge, el mercat laboral i el cicle de la vida. Aquestes són algunes de les conclusions: >> El 19,9% de la població a Espanya viu algun tipus de pobresa. A Catalunya la xifra és la mateixa i suposa 1,3 milions de persones.>> Uns 240.000 menors d’entre 0 i 16 anys viuen en situació de pobresa a Catalunya. En general a l’Estat el 24% de les persones en pobresa són menors –solen viure pobresa severa- i el 31% són gent gran –afectada per la pobresa moderada. >> Apareixen nous contextos de pobresa marcats per les etapes de la vida. La pobresa pot venir després d'un divorci, per apostar per una família monoparental o per la longevitat de la gent gran. >> El 25% de les persones immigrades són pobres, respecte al 19% dels espanyols. Si es parla de pobresa alta la xifra és el doble, i en el cas de la pobresa severa es triplica. La meitat dels menors immigrants viu en llars pobres. >> La situació de pobresa entre la gent jove no existeix bàsicament perquè viuen a casa amb els pares. Si s'anessin a viure en parella amb un fill petit i només treballés un dels progenitors la pobresa augmentaria al 80%. >> El model de benestar i protecció social a Espanya s'ha focalitzat en col·lectius com la gent gran, però té molt baixa intensitat protectora per als menors.

L’any 2009 serà transcendental per veure si la recessió es converteix en depressió. En aquest context esdevé fonamental consolidar les polítiques socials, per tal de garantir la inversió de l’estat en les infraestructures socials (hospitals, escoles....) que donen feina a la construcció i a més consoliden llocs de treball.

El discurs de l’Obama d’aquesta setmana sobre la situació econòmica als EEUU més enllà del seu contingut és important en tant que apel·la a valors i a esforços personals per sortir d’aquesta situació. Aquest discurs s’ha de traslladar al nostre país. Fer-nos responsables de la solució passa en una primera fase per no generar falses expectatives, afrontar la realitat i tocar de peus a terra. Per tot això és important que els nostres polítics abandonin un tipus de discurs més proper al realisme màgic (molt adequat per a la literatura però no per a la política) i liderin des de la realitat, començant per veure que es fa amb tota aquesta població que viu algun tipus de pobresa.

POSSIBLEMENT DÉU NO EXISTEIX

Sembla que el laïcisme passa a l’ofensiva. La campanya publicitària que senyala que possiblement Déu no existeix ha obert un debat en els mitjans de comunicació que ha de servir per tal de què tots aquells que pensem que les actuacions dels homes i les dones no han d’estar condicionades per les creences de uns quans i per tant l’organització política de la que ens hem dotat (l’ESTAT) molt menys hem de fer valer aquest posicionament en un entorn on el respecte per les creences religioses han de formar part de la forma d’actuar i viure individualment sense imposar-se al demès.

Bona nit i bona sort

http://www.dailymotion.com/video/x7rcij_wooden-cradles-de-edu-glez_shortfilms

PROU

NOTA DE PREMSA
Barcelona, 28 de desembre de 2008
PROU COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE
PALESTÍ
L'exèrcit d'ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza. De moment, el resultat
d'aquest nou acte de barbàrie ha causat centenars de morts i ferits, incloent-hi un nombre
indeterminat d'escolars que, en el moment del primer atac militar israelià, eren conduïts cap a
casa des de l'escola. Aquest últim bany de sang de civils palestins, tot i ser el més despietat, no
és el primer, ni suposa un canvi de lògica en l'estratègia d’apartheid i colonització israeliana.
És més, ve a culminar el llarg setge israelià a Gaza, que de moment, per una part, ha merescut
diversos pronunciaments no vinculants per part de diversos organismes internacionals i, per
altra part, s’ha de destacar que les decisions que sí són vinculants han estat sistemàticament
ignorades per els diversos governs israelians. Fa mesos que el poble palestí de Gaza viu una
situació completament insostenible, atrapat dins d’un veritable camp de concentració, privat de
recursos, de queviures elementals, de cap possibilitat de desplaçar-se, encerclat per l’exèrcit
israelià i amb les fronteres d’Egipte tancades.
Davant d'aquesta situació, no podem quedar-nos de braços plegats. La nostra inacció alimenta
la complicitat dels governs de la Unió Europea. En lloc de pressionar el govern d’Israel per les
greus i sistemàtiques violacions de drets humans, crims de guerra i incompliment sistemàtic del
dret internacional, el passat 9 de desembre els governs europeus van decidir enfortir les
relacions comercials de la Unió Europea amb l'Estat d'Israel, sense condicionar aquest acord a
la presa de mesures cap a una pau justa a la regió, que respecti els valors propis de la
democràcia i dels drets humans. El govern d'Israel, encoratjat també per la manca de crítica
nord-americana, ha entès el missatge d’aprovació i actua en conseqüència. Fins i tot a casa
nostra, els departaments de Vicepresidència i d’Innovació,Universitats i Empresa, han posat el
seu gra de sorra aquestes darreres setmanes protagonitzant visites a Israel amb l’objectiu
“d’impulsar les relacions econòmiques amb Israel”, obviant així els reiterats informes de l'ONU
que equiparen el règim d’ocupació israelià amb l'apartheid sud-africà, i que reclamen a la
comunitat internacional incrementar la pressió política i econòmica vers l’Estat d’Israel.
Les organitzacions sotasignades ens neguem a l'exercici deshonest i immoral d'equiparar les
parts en conflicte. La desproporció de víctimes és aclaparadora -de centenars a una, en aquest
cas-. Ens neguem a ser còmplices de la massacre contra el poble palestí. És per això que fem
una crida als nostres governants i a tota la societat civil perquè facin seu el compromís amb la
cultura de la pau, expressat de manera àmplia i reiterada per la ciutadania del poble de
Catalunya. En el moment present, aquest compromís passa per la ruptura immediata de tots els
acords de cooperació i associació comercial amb l'Estat d'Israel, en tots els nivells -europeu,
espanyol i català, i per això reclamem:
- Que el govern de l’Estat Espanyol aturi el comerç d’armes amb l’Estat d’Israel.
- Que el govern de la Generalitat suspengui els acords comercials amb Israel que el
departament de Vicepresidència i el d’Innovació, Universitats i Empresa estan
promovent.
Primers signataris: Plataforma Aturem la Guerra, NOVA - Centre per a la Innovació Social,
Institut de Drets Humans de Catalunya, ACSUR - Las Segovias, Servei Civil Internacional,
CIEMEN, Associació Catalana per la Pau, Sodepau, Xarxa d'Enllaç amb Palestina i Comunitat
Palestina de Catalunya.