Ahir a Barcelona, centenars de milers de catalans es van manifestar pel dret a decidir. El concepte decidir en aquest cas conforma una indefinició tàcticament calculada per tal que tots els que es van manifestar ho poguessin explicar a la seva manera. Però jo no vaig anar a la manifestació per l’ambigüitat de la convocatòria, ja que també tinc els meus motius i molts per reclamar el dret a decidir. No hi vaig anar per coherència política, i m’explico.
La governança del país té una diagnosi de la situació del país, que reconeix uns dèficits en infraestructures que no només impacten en l’economia general sinó també en la quotidianitat de la vida dels catalans, que realment comencen a estar emprenyats. Si llegiu el document sobre infraestructures que els socialistes catalans varen aprovar diumenge passat a Girona en la seva conferència nacional ho veureu encara més clar.
Els polítics i la política en general mereixen una nova oportunitat, hem de donar confiança, una confiança controlada i limitada per tal que facin el que han de fer per reconstruir el nostre país. Un cop identificades les grans línies d’actuació s’ha de treballar ràpid i bé. L’any 2008 serà l’any del finançament, cal aprofitar la situació i “decidir”. Segurament aquesta serà una de les darreres oportunitats ja que sinó en properes manifestacions serem molts els que ens afegirem als molts que avui ja s’han manifestat.
Ara bé, dit això, jo no hi vaig anar perquè vaig trobar indecent la presència de Convergència i Unió a la manifestació. Ells tenen un alt nivell de responsabilitat en el desgavell de les infraestructures del nostre país. Varen ser ells qui van planificar el que es necessitava i van ser ells qui van prioritzar, en moltes ocasions essent còmplices del govern del PP, el més centralista que en democràcia hi ha hagut a Espanya.
Flac favor a la política i al seu prestigi han fet els dirigents de CiU sortint en aquesta foto. És indigne desprès d’haver generat un problema cridar i exigir solucions immediates als que amb responsabilitat han d’assumir la resolució del mateix. No es pot estar mirant sempre pel retrovisor, és cert, però conèixer l’origen dels problemes és fonamental per resoldre’ls i també per no tornar a caure en els mateixos errors.
Per tot això ara cal donar un vot de confiança exigent als polítics, no només als que tenen responsabilitats de govern sinó a tots els grups per tal que resolguin els problemes, facin pedagogia i refermin els valors socials del nostre país, perquè en cas contrari s’augura un futur incert, ja que el pas següent a la desafectació serà la polarització i el conflicte estarà servit.
La governança del país té una diagnosi de la situació del país, que reconeix uns dèficits en infraestructures que no només impacten en l’economia general sinó també en la quotidianitat de la vida dels catalans, que realment comencen a estar emprenyats. Si llegiu el document sobre infraestructures que els socialistes catalans varen aprovar diumenge passat a Girona en la seva conferència nacional ho veureu encara més clar.
Els polítics i la política en general mereixen una nova oportunitat, hem de donar confiança, una confiança controlada i limitada per tal que facin el que han de fer per reconstruir el nostre país. Un cop identificades les grans línies d’actuació s’ha de treballar ràpid i bé. L’any 2008 serà l’any del finançament, cal aprofitar la situació i “decidir”. Segurament aquesta serà una de les darreres oportunitats ja que sinó en properes manifestacions serem molts els que ens afegirem als molts que avui ja s’han manifestat.
Ara bé, dit això, jo no hi vaig anar perquè vaig trobar indecent la presència de Convergència i Unió a la manifestació. Ells tenen un alt nivell de responsabilitat en el desgavell de les infraestructures del nostre país. Varen ser ells qui van planificar el que es necessitava i van ser ells qui van prioritzar, en moltes ocasions essent còmplices del govern del PP, el més centralista que en democràcia hi ha hagut a Espanya.
Flac favor a la política i al seu prestigi han fet els dirigents de CiU sortint en aquesta foto. És indigne desprès d’haver generat un problema cridar i exigir solucions immediates als que amb responsabilitat han d’assumir la resolució del mateix. No es pot estar mirant sempre pel retrovisor, és cert, però conèixer l’origen dels problemes és fonamental per resoldre’ls i també per no tornar a caure en els mateixos errors.
Per tot això ara cal donar un vot de confiança exigent als polítics, no només als que tenen responsabilitats de govern sinó a tots els grups per tal que resolguin els problemes, facin pedagogia i refermin els valors socials del nostre país, perquè en cas contrari s’augura un futur incert, ja que el pas següent a la desafectació serà la polarització i el conflicte estarà servit.
Com diu el Roto els problemes imaginaris són irresolubles. Hem d'identificar els probleme reals, afrontar-los i trobar solucions. Ens ho mereixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada