L’altra dia al programa La Nit al Dia la Mónica Terribes va entrevistar a Gabriel Colomé arran la publicació de la darrer baròmetre del Centre d’Opinió de la Generalitat de Catalunya. Em va agradar una resposta sobre la cuina de l’enquesta, en el sentit de què la cuina d’aquestes enquestes de tipus japonesa, es talla i es serveix crua.
Més enllà de les previsions dels comportaments electorals a mi sempre m’ha interessat d’aquestes enquestes la valoració de la situació social, política i econòmica del país. Al respecte un parell de reflexions en relació als principals problemes de la població i la valoració de la política i de l’economia catalana i espanyola.
Principals problemes que té actualment Catalunya: (entre parèntesis l’ordre d’importància quan només es pot respondre una opció).
- Manca d’infraestructures i problemes amb el transport 34,6% (2)
- Accés a l’habitatge 27,2% (1)
- Immigració 22,9% (3)
- Atur i precarietat laboral 17,6 (4)
- Funcionament de l’economia 13,5% (5)
- Inseguretat ciutadana 11,8%
- Insatisfacció amb la política 10,3%
- Relacions Catalunya-Espanya 10%
Hi ha alguns dels problemes que es poder agrupar per fer l’anàlisi. L’atur (que està en quotes mai vistes en el nostre país) es conjuga com un problema en tant que els seus resultats venen condicionats per les polítiques d’ocupació que determinen un alt nivell de precarietat laboral. Camil Ros en el seu bloc ja apuntava aquest problema amb dades a la mà (el 40% de les persones contractades a Girona durant l’any 2006 va tenir entre 2 i 15 contractes de treball). La preocupació s’accentua quan els indicadors de l’economia sense ser dolents apunten a un possible empitjorament de la situació. Amb aquestes perspectives l’accés a l’habitatge es fa realment una quimera. Les polítiques d’habitatge a més a més han de tenir en compte les manques d’infraestructures i els problemes amb el transport. En el cas de Girona, per exemple al posada en marxa d’un xarxa de rodalies amb centre a Girona podria suposar un incentiu per la construcció d’habitatges a poblacions d’una distància de fins 30 quilòmetres al se voltant.
Amb tot això sobre la taula el Govern d’entesa té la oportunitat d’afrontar amb decisió aquestes problemàtiques i si les aconsegueix resoldre en un important percentatge podria augmentar el nivell d’insatisfacció amb la política.
La valoració de la situació política i de la situació econòmica de Catalunya i Espanya i la seva comparació també mereixen una reflexió.
Tant pel que fa a la situació política com econòmica la valoració que es fa de la situació a Espanya és millor que la situació a Catalunya. Així la diferència entre els que valoren la situació econòmica com a molt bona o bona hi ha una diferència a favor d’Espanya d’ 1% i els que la valoren com a dolenta o molt dolenta és més d’un 6% a favor de Catalunya.
Pel que fa a la situació política Catalunya un 29% la considera molt bona o bona i els mateixos paràmetres per Espanya superen el 35%. D’altra banda un 45% considera la situació política de Catalunya dolenta o molt dolenta mentre a Espanya només es valorada així en un 41%.
L’oasi català està en problemes. Més enllà del català emprenyat hem de tenir en compte també al català preocupat. En aquest sentit l’aposta del president de la Generalitat pels grans pactes de país en infraestructures, habitatge, educació i immigració prenen encarà més sentit. Una visió partidista en aquest moments no afavoreix al país esperem que l’estratègia de CiU amb el veto dels pressupost de l’Estat que ha representat una disminució de les inversions de l’Estat a Catalunya només sigui una tàctica electoral i que desprès de les eleccions del mes de març recuperi el sentit de país. Jo encara sóc optimista..
Més enllà de les previsions dels comportaments electorals a mi sempre m’ha interessat d’aquestes enquestes la valoració de la situació social, política i econòmica del país. Al respecte un parell de reflexions en relació als principals problemes de la població i la valoració de la política i de l’economia catalana i espanyola.
Principals problemes que té actualment Catalunya: (entre parèntesis l’ordre d’importància quan només es pot respondre una opció).
- Manca d’infraestructures i problemes amb el transport 34,6% (2)
- Accés a l’habitatge 27,2% (1)
- Immigració 22,9% (3)
- Atur i precarietat laboral 17,6 (4)
- Funcionament de l’economia 13,5% (5)
- Inseguretat ciutadana 11,8%
- Insatisfacció amb la política 10,3%
- Relacions Catalunya-Espanya 10%
Hi ha alguns dels problemes que es poder agrupar per fer l’anàlisi. L’atur (que està en quotes mai vistes en el nostre país) es conjuga com un problema en tant que els seus resultats venen condicionats per les polítiques d’ocupació que determinen un alt nivell de precarietat laboral. Camil Ros en el seu bloc ja apuntava aquest problema amb dades a la mà (el 40% de les persones contractades a Girona durant l’any 2006 va tenir entre 2 i 15 contractes de treball). La preocupació s’accentua quan els indicadors de l’economia sense ser dolents apunten a un possible empitjorament de la situació. Amb aquestes perspectives l’accés a l’habitatge es fa realment una quimera. Les polítiques d’habitatge a més a més han de tenir en compte les manques d’infraestructures i els problemes amb el transport. En el cas de Girona, per exemple al posada en marxa d’un xarxa de rodalies amb centre a Girona podria suposar un incentiu per la construcció d’habitatges a poblacions d’una distància de fins 30 quilòmetres al se voltant.
Amb tot això sobre la taula el Govern d’entesa té la oportunitat d’afrontar amb decisió aquestes problemàtiques i si les aconsegueix resoldre en un important percentatge podria augmentar el nivell d’insatisfacció amb la política.
La valoració de la situació política i de la situació econòmica de Catalunya i Espanya i la seva comparació també mereixen una reflexió.
Tant pel que fa a la situació política com econòmica la valoració que es fa de la situació a Espanya és millor que la situació a Catalunya. Així la diferència entre els que valoren la situació econòmica com a molt bona o bona hi ha una diferència a favor d’Espanya d’ 1% i els que la valoren com a dolenta o molt dolenta és més d’un 6% a favor de Catalunya.
Pel que fa a la situació política Catalunya un 29% la considera molt bona o bona i els mateixos paràmetres per Espanya superen el 35%. D’altra banda un 45% considera la situació política de Catalunya dolenta o molt dolenta mentre a Espanya només es valorada així en un 41%.
L’oasi català està en problemes. Més enllà del català emprenyat hem de tenir en compte també al català preocupat. En aquest sentit l’aposta del president de la Generalitat pels grans pactes de país en infraestructures, habitatge, educació i immigració prenen encarà més sentit. Una visió partidista en aquest moments no afavoreix al país esperem que l’estratègia de CiU amb el veto dels pressupost de l’Estat que ha representat una disminució de les inversions de l’Estat a Catalunya només sigui una tàctica electoral i que desprès de les eleccions del mes de març recuperi el sentit de país. Jo encara sóc optimista..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada