divendres, 4 d’abril del 2008

ARGENTINA 2008



Aquesta setmana santa he estat amb la família a Argentina. He anat a Rosario (a veure la família de la meva dona) , a Cordova i a Buenos Aires. Parlant amb l’Agustí dèiem que Rosario és semblant a la Barcelona més canalla dels anys 70-80 i Buenos Aires més semblant a la Barcelona Olímpica. Totes dues tenen el seu interès.

Allà tot és sentiment, però sobresurten dues coses: la política i el futbol. En relació a la política una experiència curiosa va ser assistir a una discussió de més de mitja hora entre uns “piqueteros” agraris que tenien tallada la carretera i els conductors dels vehicle parats. Partien de posicions molt diverses però tenien un punt comú: el seu era una país ric però els lladres i els especuladors el portaven a la deriva.

El seu principal problema actualment és la inflació (un 20% per experts externs o un 9% segons el govern) i una cada cop més alta dependència econòmica d’altres països: la indústria de Brasil, el petroli de Veneçuela, el gas de Bolívia i l’agricultura (especialment la soja) del EEUU. Realment estan en una situació perillosa i per poder-se’n sortir hauran de canviar moltes coses.

Pel que fa al futbol, assistir a un partit del “canallas” del Central de Rosario és una experiència molt difícil de superar. L’afició, des del primer instant fins el final, viu el partit com si del resultat definitiu en depengués el resultat del judici final. Això si, en algun moment l’excitació es converteix en por.
En tot cas, us recomano anar-hi. A més a més podreu degustar uns “asados” impressionants i a un preu molt assequible per les nostres butxaques europees.