Trobar-nos còmodes amb la política hauria de ser una prioritat de la ciutadania. Confiar en la política (i sobre tot en els polítics) ha d’ esdevindre una necessitat col·lectiva. I això és molt important en un moment en què s’han de prendre decisions importants.
Donar una solució al problema de l’aigua o de l’electricitat, veure que passarà amb les hipoteques o l’ increment dels preus dels productes bàsics, ja no és possible amb discursos retòrics, ara calen accions i aquestes accions i aquells que havien fet del discurs teòric la seva raó de ser, ara són presoners de les expectatives generades i no complertes.
En aquest moment en què s’ha d’actuar i s’ha de fer ràpid i sense vacil·lacions, la ideologia esdevé fonamental. La convicció de què el discurs i l’actuació formen un tot ha de permetre afrontar els principals reptes del nostre país.
Fa uns dies Rocard en una entrevista deia “avui resulta evident, sens dubte, que el capitalisme és massa inestable com per sobreviure sense una forta regulació pública. És la raó per la qual, després d’anys de ser descartada com una opció viable, el projecte socialdemòcrata retorna al davant de l’escena política” .
En aquest escenari, el govern d’entesa ha de guanyar en maduresa política, ha de refermar el seu projecte polític (eminentment socialdemòcrata) i no li ha de tremolar la mà quan prengui decisions de país. I si això suposa aparcar debats identitaris o de poder s’haurà de fer. Com diu en Carles Navales no sigui que tinguem el perill de perdre alguna ploma i al final sortim plomats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada