L'amic Jusús m'ha felicitat l'any amb aquest video i creec que es digne de compartir.
Cuánto arte hay en el mundo…
http://www.youtube.com/v/Us-TVg40ExM&hl=es&fs=1
dissabte, 27 de desembre del 2008
dimecres, 5 de novembre del 2008
UN MOMENT PER L’ESPERANÇA
El triomf d’Obama en les eleccions presidencials nord-americanes obre una nova perspectiva sobre la política mundial. Però abans una reflexió interna que em feia l’altra dia un amic: desprès de més de 40 anys els pensaments de Kennedy i Martin Luther King han reeixit i d’alguna forma s’ha venjat el seus assassinats de la forma més digna possible, mitjançant les urnes.
A nivell més global, penso que es pot ser optimista però no més enllà del que la realitat ens indiqui. Canvi si, canvi espectacular? No ho sé. La configuració del seu equip i les decisions preses en el primer semestre de l’any vinent ens donaran més pistes.
Les expectatives generades per aquest canvi s’han de concretar a curt termini el iniciatives en el camp de l’economia i de la seguretat internacional. El primer moment important serà la pròxima cimera internacional per iniciar el disseny de la fulla e ruta del canvi del sistema econòmic actual (malgrat el seu mandat no comenci fins el gener haurà de marcar la seva línia ideològica en aquesta cimera si vol ser respectat a nivell internacional).
I parlava d’ideologia, perquè malgrat els seus adversaris l’acusaven de socialista, des de el seu discurs en la convenció demòcrata de fa quatre anys fins a la seva campanya presidencial s’ha produït un progressiu centrisme del seu discurs i que ara des de la presidència haurà de definir el perfil del seu mandat.
Un altre aspecte a destacar d’aquesta campanya ha estat la mobilització política sense precedents especialment en els joves. Avui a la ràdio Santiago Carrillo deia que aquesta era una situació equiparable al triomf de la república o de les eleccions del 82 en què va guanyar Felipe Gonzalez. I juntament amb això que ho tornat a la tribuna política la definició de polítiques dirigides a classes socials, especialment rellevant a l’hora de determinar la política impositiva i la de garantir drets socials com ara la cobertura sanitària. En temps de crisi és important veure com s’afrontaran aquests temes
A nivell més global, penso que es pot ser optimista però no més enllà del que la realitat ens indiqui. Canvi si, canvi espectacular? No ho sé. La configuració del seu equip i les decisions preses en el primer semestre de l’any vinent ens donaran més pistes.
Les expectatives generades per aquest canvi s’han de concretar a curt termini el iniciatives en el camp de l’economia i de la seguretat internacional. El primer moment important serà la pròxima cimera internacional per iniciar el disseny de la fulla e ruta del canvi del sistema econòmic actual (malgrat el seu mandat no comenci fins el gener haurà de marcar la seva línia ideològica en aquesta cimera si vol ser respectat a nivell internacional).
I parlava d’ideologia, perquè malgrat els seus adversaris l’acusaven de socialista, des de el seu discurs en la convenció demòcrata de fa quatre anys fins a la seva campanya presidencial s’ha produït un progressiu centrisme del seu discurs i que ara des de la presidència haurà de definir el perfil del seu mandat.
Un altre aspecte a destacar d’aquesta campanya ha estat la mobilització política sense precedents especialment en els joves. Avui a la ràdio Santiago Carrillo deia que aquesta era una situació equiparable al triomf de la república o de les eleccions del 82 en què va guanyar Felipe Gonzalez. I juntament amb això que ho tornat a la tribuna política la definició de polítiques dirigides a classes socials, especialment rellevant a l’hora de determinar la política impositiva i la de garantir drets socials com ara la cobertura sanitària. En temps de crisi és important veure com s’afrontaran aquests temes
dilluns, 3 de novembre del 2008
diumenge, 2 de novembre del 2008
DeclaraciÓn sobre la propuesta de una “Cumbre Global” para reformar el sistema financiero internacional
Antecedentes
En los últimos meses se ha visto una de las crisis financieras más significativas de la historia de Norte América y Europa. La respuesta fue igual de histórica. Para evitar recesiones regionales y globales y restablecer la estabilidad y la confianza en el mercado, los gobiernos del Norte están llevando a cabo un programa masivo sin precedentes de intervención gubernamental y nacionalización de bancos, inyección generalizada de subsidios a instituciones en crisis y la re-regulación de sus sectores financieros.
Esta respuesta contrasta directamente con las austeras políticas neoliberales que se le vienen imponiendo a los países en desarrollo por parte del Banco Mundial, el Fondo Monetario Internacional y los países desarrollados durante los últimos treinta años. Los gobiernos fueron forzados a liberalizar las barreras comerciales, desregular los mercados financieros y laborales, privatizar las industrias nacionales, abolir los subsidios y reducir el gasto social y económico. El estado vio drásticamente reducido su rol.
Este doble estándar no solamente es inaceptable, sino que también es una señal de la desaparición del fundamentalismo del libre mercado. El sistema financiero internacional, su arquitectura e instituciones han sido sobrepasados totalmente por la magnitud de la actual crisis financiera y económica. El sistema financiero, su arquitectura e instituciones deben ser completamente replanteados.
Una verdadera respuesta global a una crisis global
En las últimas semanas, dirigentes mundiales han reconocido las deficiencias del sistema actual y manifestado la necesidad de reunirse para abordar un conjunto más amplio de propuestas para reformar el sistema financiero mundial y sus instituciones. El G20 se va a reunir en Washington DC el 15 de Noviembre para comenzar las discusiones. Es, por supuesto, imprescindible llegar a un acuerdo sobre medidas inmediatas para hacer frente a la crisis, y hacemos hincapié en que debe darse prioridad a los impactos sobre los empleados y trabajadores comunes, a los hogares de bajos ingresos, jubilados y otros sectores muy vulnerables. Pero nos preocupa profundamente que las reuniones propuestas se lleven a cabo de una forma apresurada y no incluyente, y que por lo tanto no aborden la amplia gama de cambios necesarios ni asignen equitativamente la carga de los mismos.
Aunque la crisis se originó en países del Norte, los impactos serán probablemente mayores en los países en desarrollo. Por lo tanto, es fundamental que todos los países tengan voz en el proceso de cambio de la arquitectura financiera internacional. Soluciones no equitativas ni sustentables para transformar el actual sistema serían el resultado de una conferencia preparada con urgencia y que excluye a muchos países y a la sociedad civil. Esos esfuerzos pueden socavar de hecho aun más la confianza pública y limitar a los países que ya están optando por soluciones regionales por sobre un sistema financiero internacional más fuerte, más coherente y más justo.
Nuestras demandas –tiempo para repensar a fondo
Nosotras, las organizaciones de la sociedad civil abajo firmantes, apoyamos una transformación imprescindible y de largo alcance del sistema económico y financiero internacional. Para servir a este fin, apoyamos una conferencia internacional convocada por las Naciones Unidas para examinar la arquitectura financiera y monetaria, sus instituciones y su gobierno, pero solamente si la reunión se compromete en un proceso que:
Es incluyente y da participación a todos los gobiernos del mundo;
Incluye a representantes de la sociedad civil, a grupos ciudadanos, movimientos sociales y otras partes interesadas;
Tiene un calendario claro y un proceso de consultas regionales, en particular con quienes son más afectados por la crisis;
Es amplio en su alcance, encarando toda la gama de temas e instituciones;
Es transparente, con propuestas y proyectos de documentos puestos a disposición del público y discutidos antes de la reunión.
Debe hacerse pleno uso del nuevo grupo de trabajo de las Naciones Unidas sobre el sistema de financiación mundial, la próxima reunión sobre Financiación para el Desarrollo y otras instancias de la ONU para preparar esa reunión mundial.
No existen atajos fáciles en la búsqueda de soluciones en la transición del sistema actual –que ha fomentado la inestabilidad y la inequidad- hacia otro justo, sostenible y responsable que genere beneficios para la mayoría de los pueblos del mundo.
En los últimos meses se ha visto una de las crisis financieras más significativas de la historia de Norte América y Europa. La respuesta fue igual de histórica. Para evitar recesiones regionales y globales y restablecer la estabilidad y la confianza en el mercado, los gobiernos del Norte están llevando a cabo un programa masivo sin precedentes de intervención gubernamental y nacionalización de bancos, inyección generalizada de subsidios a instituciones en crisis y la re-regulación de sus sectores financieros.
Esta respuesta contrasta directamente con las austeras políticas neoliberales que se le vienen imponiendo a los países en desarrollo por parte del Banco Mundial, el Fondo Monetario Internacional y los países desarrollados durante los últimos treinta años. Los gobiernos fueron forzados a liberalizar las barreras comerciales, desregular los mercados financieros y laborales, privatizar las industrias nacionales, abolir los subsidios y reducir el gasto social y económico. El estado vio drásticamente reducido su rol.
Este doble estándar no solamente es inaceptable, sino que también es una señal de la desaparición del fundamentalismo del libre mercado. El sistema financiero internacional, su arquitectura e instituciones han sido sobrepasados totalmente por la magnitud de la actual crisis financiera y económica. El sistema financiero, su arquitectura e instituciones deben ser completamente replanteados.
Una verdadera respuesta global a una crisis global
En las últimas semanas, dirigentes mundiales han reconocido las deficiencias del sistema actual y manifestado la necesidad de reunirse para abordar un conjunto más amplio de propuestas para reformar el sistema financiero mundial y sus instituciones. El G20 se va a reunir en Washington DC el 15 de Noviembre para comenzar las discusiones. Es, por supuesto, imprescindible llegar a un acuerdo sobre medidas inmediatas para hacer frente a la crisis, y hacemos hincapié en que debe darse prioridad a los impactos sobre los empleados y trabajadores comunes, a los hogares de bajos ingresos, jubilados y otros sectores muy vulnerables. Pero nos preocupa profundamente que las reuniones propuestas se lleven a cabo de una forma apresurada y no incluyente, y que por lo tanto no aborden la amplia gama de cambios necesarios ni asignen equitativamente la carga de los mismos.
Aunque la crisis se originó en países del Norte, los impactos serán probablemente mayores en los países en desarrollo. Por lo tanto, es fundamental que todos los países tengan voz en el proceso de cambio de la arquitectura financiera internacional. Soluciones no equitativas ni sustentables para transformar el actual sistema serían el resultado de una conferencia preparada con urgencia y que excluye a muchos países y a la sociedad civil. Esos esfuerzos pueden socavar de hecho aun más la confianza pública y limitar a los países que ya están optando por soluciones regionales por sobre un sistema financiero internacional más fuerte, más coherente y más justo.
Nuestras demandas –tiempo para repensar a fondo
Nosotras, las organizaciones de la sociedad civil abajo firmantes, apoyamos una transformación imprescindible y de largo alcance del sistema económico y financiero internacional. Para servir a este fin, apoyamos una conferencia internacional convocada por las Naciones Unidas para examinar la arquitectura financiera y monetaria, sus instituciones y su gobierno, pero solamente si la reunión se compromete en un proceso que:
Es incluyente y da participación a todos los gobiernos del mundo;
Incluye a representantes de la sociedad civil, a grupos ciudadanos, movimientos sociales y otras partes interesadas;
Tiene un calendario claro y un proceso de consultas regionales, en particular con quienes son más afectados por la crisis;
Es amplio en su alcance, encarando toda la gama de temas e instituciones;
Es transparente, con propuestas y proyectos de documentos puestos a disposición del público y discutidos antes de la reunión.
Debe hacerse pleno uso del nuevo grupo de trabajo de las Naciones Unidas sobre el sistema de financiación mundial, la próxima reunión sobre Financiación para el Desarrollo y otras instancias de la ONU para preparar esa reunión mundial.
No existen atajos fáciles en la búsqueda de soluciones en la transición del sistema actual –que ha fomentado la inestabilidad y la inequidad- hacia otro justo, sostenible y responsable que genere beneficios para la mayoría de los pueblos del mundo.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Zapatero a la cimera que ha de canviar el capitalisme
Quan el president de França, que coincideix temporalment amb el president de la UE i el dels EEUU acorden convocar una cimera de mandataris per establir les noves regles del capitalisme sembla ser que també acorden quins seran els convidats que durant un parell de dies debatran el nou sistema econòmic per a tot el mon. No he mencionat els noms d’aquests personatges perquè al meu entendre són circumstancials i de caràcter temporal, l’un per què properament deixarà la presidència del la UE i l’altra per què ja fa unes setmanes que no pinta res als EEUU.
Resulta sorprenent que es parli dels G-8 i del G-20 per determinar els mandataris que han de representat a tot el món per resoldre el galimaties de la crisi mundial. No seria més normal que les regnes d’aquesta situació per la transcendència del que s’ha de resoldre no les agafés una institució multinacional. No seria més normal que a més a més dels països poderosos hi haguessin representats de països amb una situació econòmica més precària, com pot ser el llistat de països més endeutats. Benín, Bolivia, Burkina Faso, Camerún, Chad, Costa de Marfil, Etiopía, Gambia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Guyana, Honduras, Madagascar, Malawi, Malí, Mauritania, Mozambique, Nicaragua, Níger, Rwanda, Santo Tomé y Príncipe, Senegal, Sierra Leona, Tanzania, Uganda, Zàmbia. Segurament els criteris d’aquests països per trobar una solució a la crisi mundial també s’hauria d’escoltar. Així potser tots aquells països que fa un parell de mesos van fer el sord davant la petició de la FAO de cobrir les necessitats per evitar la fam a molts dels habitants d’aquestes nacions els podrien explicar d’ on han tret els diner per salvar els bancs especuladors amb diners públics.
Per això crec que Zapatero ha d’anar a aquesta reunió i poder explicar que socialdemocràcia vol dir llibertat, igualtat i solidaritat. El debat no només ha de ser en criteris econòmics, si no també ideològics i per tant hi ha d’haver un equilibri i a l’Europa actual Espanya forma part de l’equilibri. La política exterior d’Espanya que per molts ha estat asprament criticada ara s’ha de reivindicar, i s’ha de fer posant sobre la taula un model econòmic basat en els fonaments de la socialdemocràcia: Flexibilitat i igualtat en el mercat que ens ajudin com a consumidors, garantir l’ igualtat d’oportunitats, reformes per millorar la capacitat d’inclusió dels més desafavorits (ascensor social).
Zapatero ha d’anar a fer allò que molt bé definia Bobbio com a funció de l’esquerra “oposar-se i corregir periòdicament noves formes de desigualtat i autoritarisme que es van produït periòdicament”.
Resulta sorprenent que es parli dels G-8 i del G-20 per determinar els mandataris que han de representat a tot el món per resoldre el galimaties de la crisi mundial. No seria més normal que les regnes d’aquesta situació per la transcendència del que s’ha de resoldre no les agafés una institució multinacional. No seria més normal que a més a més dels països poderosos hi haguessin representats de països amb una situació econòmica més precària, com pot ser el llistat de països més endeutats. Benín, Bolivia, Burkina Faso, Camerún, Chad, Costa de Marfil, Etiopía, Gambia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Guyana, Honduras, Madagascar, Malawi, Malí, Mauritania, Mozambique, Nicaragua, Níger, Rwanda, Santo Tomé y Príncipe, Senegal, Sierra Leona, Tanzania, Uganda, Zàmbia. Segurament els criteris d’aquests països per trobar una solució a la crisi mundial també s’hauria d’escoltar. Així potser tots aquells països que fa un parell de mesos van fer el sord davant la petició de la FAO de cobrir les necessitats per evitar la fam a molts dels habitants d’aquestes nacions els podrien explicar d’ on han tret els diner per salvar els bancs especuladors amb diners públics.
Per això crec que Zapatero ha d’anar a aquesta reunió i poder explicar que socialdemocràcia vol dir llibertat, igualtat i solidaritat. El debat no només ha de ser en criteris econòmics, si no també ideològics i per tant hi ha d’haver un equilibri i a l’Europa actual Espanya forma part de l’equilibri. La política exterior d’Espanya que per molts ha estat asprament criticada ara s’ha de reivindicar, i s’ha de fer posant sobre la taula un model econòmic basat en els fonaments de la socialdemocràcia: Flexibilitat i igualtat en el mercat que ens ajudin com a consumidors, garantir l’ igualtat d’oportunitats, reformes per millorar la capacitat d’inclusió dels més desafavorits (ascensor social).
Zapatero ha d’anar a fer allò que molt bé definia Bobbio com a funció de l’esquerra “oposar-se i corregir periòdicament noves formes de desigualtat i autoritarisme que es van produït periòdicament”.
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Què passa els caps de setmana en l’economia mundial?
Les noticies del cap de setmana passat en relació a la voluntat d’intervenció dels Estats que en un primer moment ens varen semblar estar dirigides a calmar els mercats, aquest cap de setmana ens semblen més el primer capítol d’una intervenció ja prevista amb les dades que manejaven els polítics. La intervenció del govern holandès sobre ING i la situació de Caisse d’Epargne a França en són l’avançada. D’alguna forma ens estan dient que els milions d’euros que tenen previst invertir ja tenen destinatari concret.
En tot cas, el cas de Caisse d’Epargne és significatiu. El seu equip directiu ha presentat avui mateix la seva dimissió, es consideren culpables de la mala situació financera de l’entitat i renuncies a qualsevol indemnització per marxar del banc.
Aquest pot ser un bon exemple a seguir pels piròmans de la foguera de les vanitats. Cada cop que l’Estat hagi de comprar actius d’una entitat financera per salvaguardar els estalvis de la gent hauria d’anar acompanyada de la dimissió dels responsables de l’entitat. El nou contracte social ha de començar per una higiene del sistema.
Espero que ben aviat arribi un cap de setmana (recordeu que les borses fan festa els caps de setmana) en què les noticies siguin els gols de la lliga de futbol i no el nom de l’entitat financera que entra en crisi.
Però la crisi financera és l’auguri de la crisi real de l’economia, aquella que afecta a la ciutadania i que ja ha començat a aflorar en forma d’expedients d’acomiadament. El nostre és un sistema garantista. L’autoritat laboral (La Generalitat en el cas de Catalunya) ha d’aprovar els expedients de regulació de l’ocupació per circumstàncies productives o econòmiques. Un govern de la Generalitat d’esquerres ha de ser molt curos en trobar els mecanismes per garantir la productivitat de les empreses i d’altra banda saber desemmascarar els especuladors aprofitats de la situació, com molt sembla ser la situació dels expedients de Nissan i Frigo. Espero que el govern estarà a l’alçada de les circumstàncies.
En tot cas, el cas de Caisse d’Epargne és significatiu. El seu equip directiu ha presentat avui mateix la seva dimissió, es consideren culpables de la mala situació financera de l’entitat i renuncies a qualsevol indemnització per marxar del banc.
Aquest pot ser un bon exemple a seguir pels piròmans de la foguera de les vanitats. Cada cop que l’Estat hagi de comprar actius d’una entitat financera per salvaguardar els estalvis de la gent hauria d’anar acompanyada de la dimissió dels responsables de l’entitat. El nou contracte social ha de començar per una higiene del sistema.
Espero que ben aviat arribi un cap de setmana (recordeu que les borses fan festa els caps de setmana) en què les noticies siguin els gols de la lliga de futbol i no el nom de l’entitat financera que entra en crisi.
Però la crisi financera és l’auguri de la crisi real de l’economia, aquella que afecta a la ciutadania i que ja ha començat a aflorar en forma d’expedients d’acomiadament. El nostre és un sistema garantista. L’autoritat laboral (La Generalitat en el cas de Catalunya) ha d’aprovar els expedients de regulació de l’ocupació per circumstàncies productives o econòmiques. Un govern de la Generalitat d’esquerres ha de ser molt curos en trobar els mecanismes per garantir la productivitat de les empreses i d’altra banda saber desemmascarar els especuladors aprofitats de la situació, com molt sembla ser la situació dels expedients de Nissan i Frigo. Espero que el govern estarà a l’alçada de les circumstàncies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
