Zapatero a la cimera que ha de canviar el capitalisme

Quan el president de França, que coincideix temporalment amb el president de la UE i el dels EEUU acorden convocar una cimera de mandataris per establir les noves regles del capitalisme sembla ser que també acorden quins seran els convidats que durant un parell de dies debatran el nou sistema econòmic per a tot el mon. No he mencionat els noms d’aquests personatges perquè al meu entendre són circumstancials i de caràcter temporal, l’un per què properament deixarà la presidència del la UE i l’altra per què ja fa unes setmanes que no pinta res als EEUU.
Resulta sorprenent que es parli dels G-8 i del G-20 per determinar els mandataris que han de representat a tot el món per resoldre el galimaties de la crisi mundial. No seria més normal que les regnes d’aquesta situació per la transcendència del que s’ha de resoldre no les agafés una institució multinacional. No seria més normal que a més a més dels països poderosos hi haguessin representats de països amb una situació econòmica més precària, com pot ser el llistat de països més endeutats. Benín, Bolivia, Burkina Faso, Camerún, Chad, Costa de Marfil, Etiopía, Gambia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Guyana, Honduras, Madagascar, Malawi, Malí, Mauritania, Mozambique, Nicaragua, Níger, Rwanda, Santo Tomé y Príncipe, Senegal, Sierra Leona, Tanzania, Uganda, Zàmbia. Segurament els criteris d’aquests països per trobar una solució a la crisi mundial també s’hauria d’escoltar. Així potser tots aquells països que fa un parell de mesos van fer el sord davant la petició de la FAO de cobrir les necessitats per evitar la fam a molts dels habitants d’aquestes nacions els podrien explicar d’ on han tret els diner per salvar els bancs especuladors amb diners públics.
Per això crec que Zapatero ha d’anar a aquesta reunió i poder explicar que socialdemocràcia vol dir llibertat, igualtat i solidaritat. El debat no només ha de ser en criteris econòmics, si no també ideològics i per tant hi ha d’haver un equilibri i a l’Europa actual Espanya forma part de l’equilibri. La política exterior d’Espanya que per molts ha estat asprament criticada ara s’ha de reivindicar, i s’ha de fer posant sobre la taula un model econòmic basat en els fonaments de la socialdemocràcia: Flexibilitat i igualtat en el mercat que ens ajudin com a consumidors, garantir l’ igualtat d’oportunitats, reformes per millorar la capacitat d’inclusió dels més desafavorits (ascensor social).
Zapatero ha d’anar a fer allò que molt bé definia Bobbio com a funció de l’esquerra “oposar-se i corregir periòdicament noves formes de desigualtat i autoritarisme que es van produït periòdicament”.