Fa dies que em dona voltes pel cap la idea de què la situació de la nostra societat actual (la fórmula de vida occidental) és similar a la de l’època immediatament anterior a la caiguda de l’imperi romà. L’autocomplaença, la falsa seguretat, col·lectivament creiem que no ens passarà mai res dolent i a més aquest sentiment de què la nostra forma d’actuar, pensar i viure és la millor possible i tothom ha d’imitar-nos i desitjar ser com nosaltres serà a l'hora la màxima expressió del nostre èxit i l’inici de la nostra decadència.