Jo sóc dels que encara pensa que la grans idees de progrés majoritàriament han vingut de França. Encara avui som hereus de les revolucions franceses. Per això sovint em dedico a llegir i analitzar les coses que passen a aquest país. Fa uns mesos es va constituir al voltant del PS de França un debat molt interessant que varen emmarcar sota el suggestiu nom d’Estat Généraux. Moltes són les idees que d’aquest treball varen sorgir. Arran d’una entrevista a Marina Geli, la consellera de salut, en diversos diaris de les comarques gironines, n’he volgut recuperar una que d'Henri Emmanuelli en un escrit de conclusions sobre les polítiques d’igualtat va indicar sobre la salut.
“Sur la santé […], nous assistons à une évolution qui est grave pour nos concitoyens : le recul de l’égalité devant la santé, et aussi entre les territoires. On n’est pas soigné de la même manière en fonction des services. Nous avons ouvert un travail […], des méthodes, des couvertures sociales, qui ont été des grandes réformes… Mais si la santé est votre priorité, elle a un coût. Et on l’assume. Le financement doit être réparti justement de telle ou telle manière [sans] faire croire qu’on peut tout faire en matière de santé à prix égal ou à prix réduit […]”
Aquesta idea tan simple de què la salut té un cost i que aquest cada cop és més elevat ha de fer què si realment més enllà dels discursos, com a passat en altres èpoques, la salut és una prioritat, aquesta s’ha de visualitzar en els pressupostos de la Generalitat dels propers anys
diumenge, 26 d’agost del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada