Com ja fa sis anys Nou Cicle organitza una trobada de socialistes a cada d’en Lluís Maria de Puig al Baix Empordà. Aquest any no ens hem mullat i la única pluja que hi ha hagut a estat d’idees. La trobada de Vilopriu, es va consolidant com un espai de trobada en el que és reflexiona en positiu sobre aspectes rellevant de la política. De l’altra dia jo en vaig treure varies reflexions molt interessants; la primera fou que la política és alguna cosa més que la gestió. La pregunta és : l’estratègia forma part de la gestió o és un element per desplegar ideologia?.
La segona fou: catalanisme + socialisme sembla que necessiten eixamplar-se per poder fer front, al que Obiols enquadrava com un crisi, una crisi de país i també una crisi política. Maragall parla de dissoldre’s en un moviment europeu. A vegades sembla que canviem el catalanisme per l’europeisme, segurament no és així ja que poden ser dos elements integradors a l’hora. En tot cas, el que no podem deixar de ser és socialistes (ja hem aconseguit, entre tots, definir el socialisme de forma el suficientment amplia per donar cobertura a moviments diferenciats).
Per últim, hem de defensar la política. El poder polític en el nostre marc democràtic (més o menys imperfecte) és l’únic que exercim periòdicament tots els ciutadans, de forma que ens iguala i no exclou. Els altres poders son exercits exclusivament per èlits o per individus de forma exclusiva i excloent. Fa molts anys que aquests poders “fàctics” mantenen una crítica constant i voraç contra el poder polític i finalment estan avançant en els seus objectius. Cal recuperar la confiança en la política com a poder exercit universalment, això vol dir també repensar el partit.
Ànim amb la convenció pel futur que impulsa Nou Cicle, fan falta espais de debat i de decisió amb visió a mig i llarg termini.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada