dissabte, 17 de novembre del 2007

Es pot parlar bé de Hugo Chaves i la seva forma de fer política?


Aquesta setmana s’ha fet públic el Latinobarómetro 2007, realitzat per una organització no governamental i amb el suport de l’Organització d’Estats Americans (OEA), Swedish Internacional Development Corporation Agency (SIDA), Real Instituto Elcano, Agencia Española de Cooperación Internacional i el Govern de Dinamarca.
Algunes dades molt interessants:

1.- Els països que tenen major satisfacció amb la democràcia son Uruguai amb el 66% i Veneçuela amb el 59%. La resta de països la satisfacció arriba a menys de la meitat de la població, inclús a Paraguai no arriben al 10% i a Perú estan en el 17%.

2.- Pel que fa a l’aprovació de la gestió del govern, Veneçuela amb un 61% està empatada amb Uruguai i només superada per Colombia (67%) i Ecuador (74%). La mitjana a llatinoamèrica és del 52%.

3.- Quan es pregunta per la confiança en el govern, Veneçuela encapçala la valoració amb el 66% i Hugo Chaves és el segon president que genera més confiança (60%) només superat pel president d’Uruguai.

4.- En contra, Hugo Chaves és juntament amb Fidel Castro el líder estranger amb pitjor valoració quan la pregunta la fas als ciutadans dels altres països. Els més valorat són Luis Ignacio Lula Da Silva i Michelle Bachelet.

5.- Per últim, a la pregunta de si l’Estat pot resoldre els problemes de la societat perquè disposa dels mitjans per fer-ho, Veneçuela encapçala la percepció de què si pot fer-ho amb un 67%. Com a referència indicar que Argentina respon un 47%, Brasil un 40% i Xile un 39

Pot ser com vaig sentir a un comentarista de la SER (no recordo qui ho va dir) Hugo Chaves ha canviat el paradigma de posar l’Estat al servei de l’economia i el que fa és posar l’economia al servei de l’Estat.

A llaitnoamèrica conviuen dues visions de l’esquerra diferenciades. La de caire populista que encapçala Hugo Chaves i la més tradicional pròpia de l’evolució marxista (intel·lectuals) i obrera (sindicats), amb exponents com Michelle Bachelet i Lula Da Silva. Enfrontar els dos models de forma directa està sent una fórmula de la dreta per debilitat un moment en què l’esquerra domina en els principals països del continent. Crec que el paper d’Espanya en aquests moment és lligar els dos models i no posicionar-se amb l’un contra altra. Serà possible això?