La controvèrsia entre el Rei d’Espanya i el president de Venezuela Hugo Chaves a la Cimera Iberoamericana de Santiago de Xile ha emmascarat la denúncia que el president de Nicaragua, Daniel Ortega va fer d’una empresa espanyola, Unión Fenosa i de la seva estratègia empresarial a Nicaragua, però que es podria estendre a altres països com per exemple Guatemala.
La incomoditat del Rei i del president Zapatero en la reunió és comprensible pel fet de què es produís la controvèrsia en el foro en què es va produir i amb les formes en què es va produir.
Jo no soc coneixedor de la implicació o no de la participació d’Aznar en la preparació del cop d’estat contra Chaves, puc arribar a entendre que alguna responsabilitat hi va haver desprès de la lectura de les informacions aparegudes a la premsa internacional quan aquells fets es varen produir. També és veritat que s’ha satanitzat al president Chaves, com s’ha fet amb altres mandataris d’esquerra a llatinoamerica i sinó que li preguntin al president Lula da Silva.
Però en relació a la critica del president de Nicaragua a l’empresa espanyola Unión Fenosa n’he fet un seguiment més acurat en els darrers mesos així soc coneixedor de que els dies 12 i 13 d’octubre, el Tribunal Permanet dels Pobles, reunit a de Managua, va atendre la demanda interpolada per diverses organitzacions socials de Nicaragua contra Unión Fenosa.El Tribunal ha estat format per Juan Hernández, d’Euskadi; Ivone Yáñez, d’ Ecuador; Gustavo Castro, de México; i Vilma Núñez, de Nicaragua.
D’acord amb el text de la demanda a Unión Fenosa, un nombre molt significatiu de nicaragüencs considerar que hi ha hagut
“- Incremento injustificado de las facturas por encima de lo regulado por INE y por cobro de conceptos indebidos, por errores en la lectura de medidores y por cambio de contadores que doblan el consumo, etc.- Abusos a los usuarios por falta de transparencia, por allanamiento de morada y cambio de medidores sin autorización, por no respetar los 15 días previos a suspensión de servicio, por indexación de la tarifa en dólares, obligación de asumir deudas de los anteriores usuarios de un inmueble, etc.- Política de flexibilización laboral en la plantilla, con más de 400 despidos, pasando a contratar empresas subsidiarias para desarrollar los distintos servicios, empresas que no respetan los derechos laborales de sus trabajadores, etc.”
I per tot això demanen.
“1. Que se anule el contrato con la transnacional Unión FENOSA, mediante la distribuidora DISSNORTE y DISSUR, tal como mandata la contraloría General de la Republica en su resolución emitida en el año 2006.2. Que se estaticen las actividades de la industria eléctrica en Nicaragua, por que la distribución y acceso de los servicios públicos debe estar a cargo del estado, para que este garantice la calidad de vida y derechos de las y los consumidores.3. que sea por medio de la consulta ciudadana o por un referendo del pueblo quien diga la ultima palabra4. Que no se firmen acuerdos que afecten más a los consumidores.”
Fa dos anys vaig estar més de dos mesos a centreamèrica i l’any passat un mes a sudamèrica. S’endevina parlant amb la gent d’aquests països que el desplegament d’empreses multinacionals ja sigui americanes o europees, i en alguns casos d’economies més prominents, com el cas de Brasil, s’endinsen en les fràgils economies d’aquests països amb unes estratègies agressives: l’assumpció de més riscos que els normals només es fa si hi ha possibilitat de treure més rendibilitat que l’habitual i així minimitzar el risc.
La gent del poble veu com aquestes companyies, com les de serveis, les farmacèutiques, les contaminants etc s’instal·len en els seus països, s’aprofiten de la seva riquesa i en treuen importants beneficis i en canvi el seu nivell de vida cada cop empitjora. Si això hi afegim la feblesa democràtica d’alguna d’aquestes nacions el resultat és més especulació, més corrupció i més pobresa.
Passejar-se per Tegucigalpa (Hondures), o anar a Chichicastenango (Guatemala) o veure les “villas” que rodegen Rosario (Argentina) plantegen uns desequilibris socials i econòmics intolerables.
Com deia fa uns dies Raimon Obiols en el seu bloc, parafrasejant un pensador italià: “Jo no estic en contra de la riquesa, estic en contra de la pobresa”. Caldria que les empreses multinacionals que s’implanten en determinats països tinguessin també present aquest misatje.
Jo no soc coneixedor de la implicació o no de la participació d’Aznar en la preparació del cop d’estat contra Chaves, puc arribar a entendre que alguna responsabilitat hi va haver desprès de la lectura de les informacions aparegudes a la premsa internacional quan aquells fets es varen produir. També és veritat que s’ha satanitzat al president Chaves, com s’ha fet amb altres mandataris d’esquerra a llatinoamerica i sinó que li preguntin al president Lula da Silva.
Però en relació a la critica del president de Nicaragua a l’empresa espanyola Unión Fenosa n’he fet un seguiment més acurat en els darrers mesos així soc coneixedor de que els dies 12 i 13 d’octubre, el Tribunal Permanet dels Pobles, reunit a de Managua, va atendre la demanda interpolada per diverses organitzacions socials de Nicaragua contra Unión Fenosa.El Tribunal ha estat format per Juan Hernández, d’Euskadi; Ivone Yáñez, d’ Ecuador; Gustavo Castro, de México; i Vilma Núñez, de Nicaragua.
D’acord amb el text de la demanda a Unión Fenosa, un nombre molt significatiu de nicaragüencs considerar que hi ha hagut
“- Incremento injustificado de las facturas por encima de lo regulado por INE y por cobro de conceptos indebidos, por errores en la lectura de medidores y por cambio de contadores que doblan el consumo, etc.- Abusos a los usuarios por falta de transparencia, por allanamiento de morada y cambio de medidores sin autorización, por no respetar los 15 días previos a suspensión de servicio, por indexación de la tarifa en dólares, obligación de asumir deudas de los anteriores usuarios de un inmueble, etc.- Política de flexibilización laboral en la plantilla, con más de 400 despidos, pasando a contratar empresas subsidiarias para desarrollar los distintos servicios, empresas que no respetan los derechos laborales de sus trabajadores, etc.”
I per tot això demanen.
“1. Que se anule el contrato con la transnacional Unión FENOSA, mediante la distribuidora DISSNORTE y DISSUR, tal como mandata la contraloría General de la Republica en su resolución emitida en el año 2006.2. Que se estaticen las actividades de la industria eléctrica en Nicaragua, por que la distribución y acceso de los servicios públicos debe estar a cargo del estado, para que este garantice la calidad de vida y derechos de las y los consumidores.3. que sea por medio de la consulta ciudadana o por un referendo del pueblo quien diga la ultima palabra4. Que no se firmen acuerdos que afecten más a los consumidores.”
Fa dos anys vaig estar més de dos mesos a centreamèrica i l’any passat un mes a sudamèrica. S’endevina parlant amb la gent d’aquests països que el desplegament d’empreses multinacionals ja sigui americanes o europees, i en alguns casos d’economies més prominents, com el cas de Brasil, s’endinsen en les fràgils economies d’aquests països amb unes estratègies agressives: l’assumpció de més riscos que els normals només es fa si hi ha possibilitat de treure més rendibilitat que l’habitual i així minimitzar el risc.
La gent del poble veu com aquestes companyies, com les de serveis, les farmacèutiques, les contaminants etc s’instal·len en els seus països, s’aprofiten de la seva riquesa i en treuen importants beneficis i en canvi el seu nivell de vida cada cop empitjora. Si això hi afegim la feblesa democràtica d’alguna d’aquestes nacions el resultat és més especulació, més corrupció i més pobresa.
Passejar-se per Tegucigalpa (Hondures), o anar a Chichicastenango (Guatemala) o veure les “villas” que rodegen Rosario (Argentina) plantegen uns desequilibris socials i econòmics intolerables.
Com deia fa uns dies Raimon Obiols en el seu bloc, parafrasejant un pensador italià: “Jo no estic en contra de la riquesa, estic en contra de la pobresa”. Caldria que les empreses multinacionals que s’implanten en determinats països tinguessin també present aquest misatje.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada