divendres, 2 de novembre del 2007

Àfriques

Fa un parell de mesos em van recomanar el llibre de Bru Rovira, Afriques. Va ser una lectura sorprenent i molt enriquidora. Àfrica per a mi continua sent un gran desconeguda. Us el recomano

Aquesta lectura m’ha vingut a la ment arran de la detenció dels membres d’una ONG francesa i de la tripulació espanyola de l’avió on pretenien traslladar a França un centenar de nens orfes d’una zona de conflicte i ara resulta que ni eren orfes ni de la zona de conflicte.

No deixa de tenir la seva transcendència que sigui una ONG Francesa. El passat més de juliol Nicolas Sarkozy va viatjar a Dakar on va posicionar la política exterior francesa en relació a Àfrica. Des de fa unes setmanes a Le Monde Diplomatique diferents intel·lectuals africans responen al discurs de Sarkozy. El títol del debat és persisteixen els prejudicis contra Àfrica.

Entre els articles més destacats he trobat el de Augusta Conchiglia, en el que contraposa una visió pessimista de l’economia africana

« Le diagnostic avancé par les « afro-pessimistes » est sévère : l’Afrique est en « faillite », et son avenir est compromis pour des générations. La responsabilité des régimes locaux incompétents ou corrompus – incontestable – efface de plus en plus celle – pourtant réelle – des Occidentaux. Signe des temps : un consensus grandissant entoure les théories qui pointent les tendances « suicidaires » de l’Afrique. Des essayistes africains s’en étaient d’ailleurs fait les précurseurs en théorisant, au début des années 1990, le « refus du développement » manifesté par le continent noir ou la nécessité pour lui d’un « ajustement culturel » (
2) !

Amb una altra visió més optimista.


« Le décollage de l’Afrique exige selon Foirry une révolution longue et difficile. Elle est déjà en cours un peu partout, précise-t-il, sous l’impulsion de la jeunesse et des populations urbaines devenues majoritaires. Elle ne sera terminée que lorsque les pays seront démocratiques, la dépendance réduite vis-à-vis de l’aide, les sociétés « désinformalisées », les activités et les emplois modernes suffisants pour voir se développer une classe moyenne dynamique. « Il ne reste plus qu’à avancer “de toute son âme”, écrit Foirry, au lieu de la “mettre en lieu sûr”, comme disait Cheikh Hamidou Kane ! »

Crec que es fonamental la consideració final de l’article en paraules d’un economista senegalès:
l’Africa no necessitar ajuda o assistència, el que necessita sobre tot és ser condiderada.