
No el vaig conèixer mai, era el meu avi. Es deia Pere Gamell Dull, d’ Osor, comarca de La Selva, jutjat el 27 d’octubre de 1939 i afusellat el 27 de gener de 1940 a Girona. El dia abans de ser assassinat va escriure.
“Esposa, hijos, padres y hermanos jamás olvidados, me voy a dar mis fuerzas y redimir mis ideas con toda mi valentía, y con toda mi serenidad pensando que mi sangre será vengada, con toda la justicia contra todos estos elementos que componen estos organismos anteriormente citados (Ayuntamiento y junta de Falange), que me asesinan por el ideal, y por criminal.”
No sé si la llei de memòria històrica, el meu avi la consideraria venjança suficient, per a mi la venjança no serà suficient fins que no es pugui anular el simulacre de judici que finalment el va portar a ser afusellat.
“Esposa, hijos, padres y hermanos jamás olvidados, me voy a dar mis fuerzas y redimir mis ideas con toda mi valentía, y con toda mi serenidad pensando que mi sangre será vengada, con toda la justicia contra todos estos elementos que componen estos organismos anteriormente citados (Ayuntamiento y junta de Falange), que me asesinan por el ideal, y por criminal.”
No sé si la llei de memòria històrica, el meu avi la consideraria venjança suficient, per a mi la venjança no serà suficient fins que no es pugui anular el simulacre de judici que finalment el va portar a ser afusellat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada