Ara toca fer política.

Aquest dijous hem reprès les tertúlies dels primers dijous de mes a Can Pitarra de Barcelona. Aquest dijous el nostre convidat ha estat l’Alex Saez, diputat del PSC de Girona al Congrés a Madrid. En la major part del sopar hem parlat de pressupostos i de crisi econòmica. M’ha sorprès la posició més liberal (per no dir neo-conservador) de la tertúlia posicionant-se en el sentit de què el culpable de la crisi financera dels EEUU ha estat l’Estat per no saber regular les institucions semipúbliques i per la recepta pel nostre país, reduir els impostos especialment a les empreses, malgrat això suposi menys despesa social.
Per contra l’Alex ens ha explicat que el projecte de pressupostos aposta per mantenir la despesa social i invertir en I+D+I. En tot cas, tots estem d’acord que al nostre país el problema es diu productivitat, malgrat arribem a aquest diagnòstic amb raon molt diferents i per tant les propostes també ho son.
Particularment sempre he defensat una paper de l’Estat com a regulador de l’economia, d’una banda per garantir un model econòmic sostenible i per altra per una equitativa distribució de la riquesa.
En aquest moment, refermar-se en aquest posicionament suposa defensar la intervenció de l’Estat per garantir un model econòmic basat en la productivitat, castigar l’especulació (el capitalisme casino) i establir unes noves regles del joc que determinin clarament que quan canvií el cicle econòmic, hi hagi una justa distribució dels beneficis. És a dir es reconstrueixi el model econòmic socialdemòcrata.