Quan les borses de tot el mon sembla que estigin pujades al Dragon Kan, els polítics han pres la ferma decisió de no deixar enfonsar el sistema financer. Resulta de molta importància pel nostre entorn aquesta decisió, en tant que,si bé és cert que els nostres bancs en principi no estan amenaçats per aquesta cadena de fallides, també ho és que l’endeutament de les famílies catalanes és del més elevat d’Europa i que les nostres empreses necessiten del crèdit immediat per continuar funcionant. Aquesta garantía d’estabilitat només la pot establir l’Estat. Ara recordo a tots aquells que criticaven l’Estatut de Catalunya per ser massa intervencionista en l’economia, en la general i l en a més domèstica. Aquells que ho criticaven són ara els primers que demanen al Govern de la Generalitat que intervingui. Coses de la vida.
Aquesta intervenció del Govern de la Generalitat per garantir la sostenibilitat de l’entramat econòmic del nostre país només serà possible si es resolt de forma satisfactòria la negociació del finançament autonòmic i local. Les administracions més pròximes són les que poden intervenir en garantir l’economia domèstica.
Els pressupostos de l’Estat i de la Generalitat han de presentar-se en clau socialdemòcrata: mantenir la despesa social i invertir en productivitat és a dir en I+D+i i en capital humà.
Per tot això quan avui he llegit que han concedit el Nobel d’Economia a Paul Krugman, he pensat que d’alguna forma es reconeixia el triomf de les teories econòmiques progressistes (no m’atreveixo a denominar-les socialistes)sobre el xantatge neo conservador.
Quan Paul Krutman es presenta ho fa així. "Crec en una societat relativament igualitària, fundada sobre institucions que limitin tant la riquesa com la pobresa extremes. Crec en la democràcia, en les llibertats civils i en l'imperi de la llei".
Aquesta és la via per sortir de la crisi actual
Aquesta intervenció del Govern de la Generalitat per garantir la sostenibilitat de l’entramat econòmic del nostre país només serà possible si es resolt de forma satisfactòria la negociació del finançament autonòmic i local. Les administracions més pròximes són les que poden intervenir en garantir l’economia domèstica.
Els pressupostos de l’Estat i de la Generalitat han de presentar-se en clau socialdemòcrata: mantenir la despesa social i invertir en productivitat és a dir en I+D+i i en capital humà.
Per tot això quan avui he llegit que han concedit el Nobel d’Economia a Paul Krugman, he pensat que d’alguna forma es reconeixia el triomf de les teories econòmiques progressistes (no m’atreveixo a denominar-les socialistes)sobre el xantatge neo conservador.
Quan Paul Krutman es presenta ho fa així. "Crec en una societat relativament igualitària, fundada sobre institucions que limitin tant la riquesa com la pobresa extremes. Crec en la democràcia, en les llibertats civils i en l'imperi de la llei".
Aquesta és la via per sortir de la crisi actual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada